Socialisme?

Els socialistes estaven disposats a perdre les eleccions i ho van fer estrepitosament. Felicitats! Un amic del barri, militant de base del PSC, em confirmava que era més prudent arrecerar-se als quarters d'hivern que continuar la penosa travessia per la crisi. Quan li vaig introduir el terme militar replegar-se, el va assumir amb convicció. La impotència crònica de Zapatero es retira i arriba l'home de les mil solucions, don Mariano, el famós dirigent del PP, que, davant la desfilada militar del Pilar que havia de patir l'endemà, va comentar al també popular Javier Arenas: “Mañana tengo el coñazo del desfile. En fin, un plan apasionante.” En fi, confio més en algú que té aquesta opinió que no pas en tota la corrua dels González, Serra i companyia, capaços de vendre's l'ànima al diable –que la va comprar– per tal de mantenir-se al poder. Una demostració fefaent de les ganes que tenien d'abandonar La Moncloa va ser el repulsiu comentari de l'expresident del Congrés, el bombarder Peces-Barba, un dels set pares de la Constitució.

En comptes de retreure a Mas que no assistís al coñazo de la Constitució, la ministra de Defensa, Carme Chacón, podria educar una mica el tal Peces, individu que acudeix més emocionat a la diada commemorativa que José Bono, una altra perla del Pacífic. A la col·lecció de la gerontocràcia només els cal el suport de Montilla al Senat: crec que farà una feina tan rellevant com la que va fer al capdavant de la Generalitat, on va quedar històricament retratat. González, Serra, Montilla –deixant de banda els pobres que van anar a parar a les masmorres pel tema del terrorisme d'Estat– són el socialisme empíric. Costa imaginar-los com el llegat de Pablo Iglesias, Largo Caballero i Julián Besteiro. Els estrategs que estan triant aquests dies qui succeirà Montilla també són d'alt nivell, com ho han demostrat en la gestió pública de les seves localitats. Qui parla d'inhabilitar? Vinga, nois, refundeu-vos: el país us necessita!