Pares a pesar de la genètica

Una notícia d'aquests dies deia que a Taiwan un noi va descobrir que el seu grup sanguini no quadrava amb el dels seus pares, això va provocar un sagramental familiar i va acabar amb un divorci. Va ser la maleïda classe de biologia la que va destapar que la mare havia fet el salt al pare, però no és un cas excepcional. Tots els professors de natus i de biologia saben que, quan expliquen els grups sanguinis, no és convenient induir els alumnes a contrastar el grup sanguini propi amb el dels pares. Les sorpreses, que n'hi ha, causen fortes reaccions emocionals en els adolescents i greus crisis familiars. Però, és clar, els professors no deixen d'explicar les lleis genètiques.

Com que la ciència és un cotó fluix que no enganya, els pecats de joventut i de no tanta joventut tard o d'hora surten a la llum. Però avui tot és més lax, ni el sexe és tabú ni la família és una roca de granit. Avui són multitud els pares funcionals que són més pares que els anomenats biològics perquè exerceixen a temps complet. A les famílies actuals hi ha tanta mescla i tanta casuística de germans, mitjos germans i parelles que es fan i es desfan, que el dubte de la paternitat ha perdut roentor. Com diuen els ginecòlegs i els genetistes, la maternitat és un fet biològic, mentre que la paternitat és un acte de fe. Tot plegat és més vell que anar a peu i no cal anar a buscar casos suposadament excepcionals a Taiwan. A tot el món hi ha nens que són pastats al veí del replà o a l'operari que va instal·lar l'antena col·lectiva. També hi ha un munt de pares que fan veure que no se n'adonen per poder mantenir la titularitat que els permet portar el nen o la nena al col·legi i passar-se les nits en blanc al seu costat quan té febre. Abans, la literatura i el cine tractaven els sobresalts de la transmissió genètica com una tragèdia. Avui és més un assumpte de vodevil o de comèdia a la italiana. L'afecte, per damunt de la sang.