Entrevistada

Sos­pita: el page­ro­lisme, igual que l'ener­gia, ni es crea ni es des­tru­eix, només es trans­forma.

Exem­ple: mig segle enrere, “dona” i “sueca” eren ter­mes que evo­ca­ven –si més no en l'ima­gi­nari dels mas­cles de per aquests topants– un sen­sual paradís de lubri­ci­tat des­fer­mada, roent, ines­go­ta­ble. Ara, els matei­xos ter­mes –ja sense dis­tinció de gènere– solen ser per aquí sinònims de peda­go­gia avançada, d'èxit edu­ca­tiu, de redempció pro­pedèutica.

I vet aquí com, a La Van­guar­dia del pas­sat 23 de desem­bre i a El Punt Avui del 2 d'aquest mes, podien lle­gir-s'hi dues entre­vis­tes amb una dona sueca de nom Inger Enk­vist (“his­pa­nista, assa­gista, peda­goga”), invi­tada per una fun­dació indígena a il·lumi­nar-nos, pallus­sos com som, sobre tot de qüesti­ons docents i dis­cents.

Doncs bé, el pri­mer resul­tat de les tals entre­vis­tes era un enfi­lall de tòpics pro­pis de les dites de banc més vàcues: els bons pro­fes­sors no s'obli­den, l'esta­ment pro­fes­so­ral ha de recu­pe­rar auto­ri­tat, la com­prensió lec­tora és bàsica, importa tre­ba­llar amb certa regu­la­ri­tat i apren­dre bons cos­tums, etc.

Més remar­ca­bles eren però les idees de la mateixa hiperbòria fem­bra sobre la llen­gua d'aquest país: a l'escola les famílies hau­rien de poder triar la llen­gua d'ense­nya­ment, els uni­ver­si­ta­ris suecs s'estan de venir a Cata­lu­nya perquè encara no tot s'hi estu­dia única­ment en espa­nyol.

Una exhor­tació en tota regla a la dimissió lingüística. Amb rebre­gats argu­ments del tipus que si la immersió és una qüestió política (poder optar només per l'ense­nya­ment en cas­tellà no deu ser-ho), o que si a Suècia, amb sols tres clas­ses per set­mana en suec, tot­hom el parla (que té pas cap Espa­nya per dar­rere i per sobre el país nòrdic?).

Asses­sora, entre d'altres, del govern català, la tal senyora. ¿De l'epòca de Don Érneh, el del gran Tete? En tot cas, encara és temps de dir-li que, Nord enllà, s'hi quedi.