Geografia variable

M'agrada. Compartir. M'agrada compartir Catalunya. Amb aquest llenguatge de Facebook Catalunya es ven a Fitur, una de les fires turístiques més importants del món, que es fa al Campo de las Naciones, el recinte firal de Madrid. I com que el món es fa cada vegada més petit, aquest any hi ha hagut menys expositors. I com que Catalunya també és un país petit, s'ha presentat amb un 30% menys de metres quadrats d'exposició. En aquest tipus de fira els visitants es transformen per uns dies en drapaires vocacionals, i acumulen opuscles i destinacions de colors. Carregats fins a l'aixella, amb bosses i papers, globus i caramels, adhesius i samarretes. Després a casa se'ls miraran tots i somiaran la seva escapada impossible.

Ho fa possible un espai on tot és mostrador. On saltar del Brasil a Noruega, dels EUA a Israel és una passejada. On a còpia d'estands i promocions també han fet el seu trajecte imparable, arreplegant papers a tort i a dret, il·lustres com El Bigotes o l'Urdangarin. On Andalusia aboca tot el seu reclam ocupant ella sola un pavelló de 7.000 m², un 7% més gran que el d'altres anys. Pel que es veu, als responsables turístics andalusos no els agrada tant la idea de compartir el seu espai expositiu. Catalunya, en canvi, fa frontera amb Extremadura, Navarra, l'Aragó i les Illes. I és que a Fitur el que es variable no és la geometria sinó la geografia.

I ja va deixar escrit Artur Bladé Desumvila, recollint els pensaments del xocant pensador Francesc Pujols, que “no hi ha res que pugui passar la mà per la cara a la geografia”. Tot just aquesta setmana s'ha presentat, a Barcelona, el volum 11 de l'obra completa de Bladé Desumvila, aquest excels cronista de l'exili i de la seva terra natal (Benissanet), i biògraf, que recull la Geografia espiritual de Catalunya, i Francesc Pujols per ell mateix. Al final Fitur és una guerra de marques, i, ara que Espanya rearma la seva, hem de saber que per molt que ens vulguin arrasar, ficar el dit a l'ull, o trepitjar la mà, l'ànima i la geografia catalana sempre restaran. Ho deia Pujols. Sempre ens podrem firar.