Protestar contra què?

Quan fa unes setmanes es va convocar la manifestació d'ahir per protestar contra les retallades jo ja em veia amb els sindicats i representants de les plataformes organitzadores pujant al balcó de la plaça de Sant Jaume per proclamar la independència o, com a mínim, reclamant el pacte fiscal, perquè en aquest país tothom mínimament documentat sap perfectament que si els catalans anem amb el cinturó estret fins a l'ofec, més enllà del peu que calci el govern tot plegat és degut a l'espoli, robatori, saqueig i presa de número per part de l'Estat espanyol, qualifiqueu-ho de manera tan gruixuda com vulgueu i segur que fareu curt. Si voleu tornem a comptar les faves per dir que entre 15.000 i 20.000 milions d'euros anuals, segons les fonts, se'n van de Catalunya per alimentar altres boques que no són les nostres, que si les nostres estan obertes és perquè aquest atracament continuat ens deixa bocabadats, a més d'esmaperduts i enfiladissos com carabasseres, i a sobre després de veure aquests dies com al País Basc, per exemple, que té la clau de la caixa, l'atur és gairebé deu punts inferior al d'aquí. Doncs mira que bé, els senyors i senyores que protestaven ahir en colla pels carrers es van limitar, bàsicament, a cridar les consignes tronades del no, no, no i el més, més, més amb una falta de realisme i de tocar de peus a terra, entonant demagògicament el tot és culpa del que passa la tisora i no pas del que ens apunyala des de Madrid. Si aquests agents socials (afegim-hi la patronal, cornuda i pagant el beure com sempre, quins altres) són els amics que ens han de defensar, no ens calen enemics.