Carme, 55

Al número 55 del car­rer del Carme de Bar­ce­lona hi he tro­bat lli­bres que no he tro­bat enlloc més, hi he anat a bus­car dis­cos únics per rega­lar –en l'època que es rega­la­ven dis­cos–, hi he dinat i fet cafès quan buscàvem un lloc plàcid, hi he sen­tit reci­tals de poe­tes admi­rats (en recordo viva­ment un del Màrius Sam­pere) i fins i tot hi he reci­tat. El número 55 d'aquest car­rer eix del Raval ha estat en els dar­rers 13 anys i una mica més un cau on tro­bar-se i on tro­bar-nos: per l'Espai Mallorca hi han pas­sat autors d'allà i de més enllà, d'aquí, tots bar­re­jats, ponts d'anada i tor­nada (seria una mica allò d'anar amb vai­xell i tor­nar amb barco); s'hi han fet llaços natu­rals entre autors i lec­tors d'una mateixa lite­ra­tura, molt més natu­rals de com alguns els volen enten­dre.

Quan un lloc com l'Espai Mallorca està amenaçat de tan­ca­ment, com ara és el cas, una té la sen­sació, de vega­des, que els laments arri­ben tard. Demà, però, hi ha l'opor­tu­ni­tat per cla­mar que és un espai neces­sari, a través d'una jor­nada fes­tiva (11 hores de crits i renou per l'Espai Mallorca). Les últi­mes notícies diuen que el Gremi d'Edi­tors de les Bale­ars, després d'acu­mu­lar impa­ga­ments, ha renun­ciat a la seva gestió, que li havia encar­re­gat el Con­sell de Mallorca, sobre qui cau ara la patata calenta. Sem­bla que la solució hau­ria d'impli­car tro­bar els diners i crear un con­sorci balear per tirar-lo enda­vant. Les estre­tors econòmiques i les difi­cul­tats de gestió estan por­tant pel pedre­gar mol­tes coses. Però cal ser cons­ci­ents que davant una certa superfície de terra cre­mada ja no es podrà tor­nar enrere. I aquest espai, que junt amb d'altres com l'Hori­gi­nal dibuixa un eix poètic al cor del Raval, acu­mula tan­tes experiències que la seva fóra una pèrdua estúpida.

@aball­bona