Altra volta, dues cares

Una altra vegada, l'obertura d'un gran equipament cultural al Raval sembla que li hagi de fer fer un salt endavant i totes les expressions recurrents que hi vulguin posar fins que aquest barri no el reconeguin ni a casa seva. Les virtuts espectralment estel·lars que es donen als grans equipaments fan una mica de riure. Pensin en algun exemple d'instal·lació que els hagin obert a prop de casa: han sentit alguna cosa de diferent? Se'n recorden de com era la seva vida abans de l'obertura del gran equipament?

Ara que s'acaba d'obrir la Filmoteca, després d'anys de mastodòntiques obres –i amb les queixes dels veïns en un contínuum sostingut– hem tornat a sentir les expressions recurrents, i més en un barri cosit a tòpics, sota un cert focus voraç. El diari el tenim a les Tàpies, a tocar de la Filmoteca, per tant: ara, a més d'aprofitar alguna sessió, serà curiós veure el contrast –més marcat– de fauna social apreciable a Robadors i Sant Pau.

I mentrestant, el Raval seguirà fent, amb projectes que tiren endavant i ajuden a pujar persones, i d'altres que s'estronquen: l'altre dia el Casal dels Infants del Raval inaugurava nou local, amb una festa màgica que donava la mesura exacta de la feinada ingent que fan, en aquest barri i en d'altres. I l'altre dia aquest diari publicava la notícia que el projecte de reinserció de treballadores Ravaltext havia d'abaixar la persiana per falta de diners. I la senyora que molts matins em trobo pidolant potser farà pitjor ganya o alguna cosa la salvarà. Una mica com sempre, però potser més visibles que mai, les dues cares oposades es fiten.