Endollats

Encara no està apro­vat, però el sol fet d'anun­ciar el fit­xatge de l'exmi­nis­tra d'Eco­no­mia Elena Sal­gado com a con­se­llera d'una filial d'Endesa ha tor­nat a reo­brir el debat. L'etern dilema sobre si és legal o ètic que els polítics que han tin­gut càrrecs públics facin el salt a l'empresa pri­vada un cop han dei­xat l'acti­vi­tat política. Abans que Sal­gado, expre­si­dents i exmi­nis­tres de dre­tes i d'esquer­res han sus­ci­tat la mateixa polèmica amb el mateix resul­tat: tal com s'ha encès s'apaga i qui dia passa any empeny i no li cos­tarà gens arri­bar a final de mes amb una bona picos­sada. González, Sol­bes, Serra, Aznar, Zaplana, Roca… i la llista seria més llarga que un dia sense pa. A mi ja em per­do­na­ran, però si abans ho tro­bava escan­dalós, ara, tal com van les coses, ho trobo obscè. Com no volen que les per­so­nes a qui es dema­nen més i més esforços, que veuen com se'ls reta­lla més i més el sou i s'aprima més i més aquell estat del benes­tar, com no volen que se sen­tin esta­fa­des, que se sen­tin impo­tents i que cre­guin que els pre­nen el pèl? A ulls de la soci­e­tat és com­pren­si­ble que s'inter­pre­tin aquests con­trac­tes amb mul­ti­na­ci­o­nals o grans empre­ses com un favor pels ser­veis pres­tats. Més encara quan qui rep l'oferta per incor­po­rar-se a una deter­mi­nada empresa ha fet mans i mànigues per pri­va­tit­zar-la quan va gover­nar, el cas d'Endesa i Aznar. L'elèctrica va dei­xar de ser pública durant el seu man­dat, per exem­ple. Davant d'aques­tes notícies, què ha de pen­sar un pen­si­o­nista o ara un pre­ju­bi­lat? Què ha de pen­sar quan no pot cobrar res més que la pensió, i si tre­ba­lla l'hi reti­ren? Què ha de fer? Abo­nar-se a cobrar en negre si fa qual­se­vol feina per sub­sis­tir? I, en canvi, a minis­tres o pre­si­dents jubi­lats del seu antic càrrec la llei no només els empara sinó que els per­met man­te­nir el sou vita­lici i les remu­ne­ra­ci­ons que reben pel fet de pertànyer a con­sells d'admi­nis­tració o fer d'asses­sors. Limi­tar certs pri­vi­le­gis i replan­te­jar la llei d'incom­pa­ti­bi­li­tats hau­ria d'entrar en el llista de bones pràcti­ques de qui té la feina de legis­lar i gover­nar. Ara, no ho fan, perquè, en certa manera, també els han de donar gràcies per haver-los situat allà on són. Fet i fet, d'una manera o altra tots estan endo­llats.