Verbs que no s'avenen amb la preposició ‘amb'

En català hi ha tota una sèrie de verbs que són incor­rec­tes quan es fan ser­vir seguits de la pre­po­sició amb. És el cas dels verbs aca­bar amb, fer-se amb, poder amb, atre­vir-se amb, que­dar-se amb, com­plir amb i con­sul­tar amb. En alguns casos, des­fer la incor­recció és tan fàcil com treure la pre­po­sició, però en d'altres és neces­sari recons­truir l'oració per tal de tro­bar una estruc­tura cata­lana que expressi la mateixa idea. Vegem-ne alguns exem­ples. L'expressió aca­bar amb, molt estesa, és incor­recte quan té el sig­ni­fi­cat de donar fi a una cosa. És un calc de la cons­trucció cas­te­llana aca­bar con i de la fran­cesa en finir avec. En la nos­tra llen­gua, els dic­ci­o­na­ris pro­po­sen diver­ses solu­ci­ons –fer aca­bar, posar fi a, eli­mi­nar, fer ces­sar, extin­gir, anor­rear, exter­mi­nar, des­fer, des­truir, exter­mi­nar, ani­qui­lar, etc.–, en funció del sig­ni­fi­cat de la frase. Per exem­ple, una oració com “el govern creu que és neces­sari aca­bar amb l'espoli fis­cal” la podem can­viar per “el govern creu que és neces­sari posar fi a l'espoli fis­cal” (o “eli­mi­nar l'espoli fis­cal”). Un altre cas podria ser “les mani­fes­ta­ci­ons van aca­bar amb la dic­ta­dura”, que podríem cor­re­gir així: “les mani­fes­ta­ci­ons van fer ces­sar la dic­ta­dura (o “van extin­gir”, “van fer aca­bar”, “van des­truir”). Ara bé, l'expressió aca­bar amb també la podem tro­bar en cons­truc­ci­ons com “la pel·lícula acaba amb una escena tre­pi­dant”, que sí que són cor­rec­tes, perquè en aquests casos l'expressió no té el sen­tit de posar fi a una cosa, sinó d'expli­car com és l'aca­ba­ment d'una cosa. Altres exem­ples d'aquest últim cas serien “la classe va aca­bar amb aplau­di­ments” i “el sopar va aca­bar amb unes postres deli­ci­o­ses”. Una altra de les expres­si­ons que s'uti­lit­zen incor­rec­ta­ment és fer-se amb, quan té el sen­tit d'acon­se­guir una cosa o de pren­dre'n pos­sessió. La cons­trucció és con­si­de­rada un cas­te­lla­nisme (hacerse con) i la podem subs­ti­tuir per apo­de­rar-se, acon­se­guir, con­tro­lar, adqui­rir, gua­nyar, entre altres verbs. La cons­trucció s'uti­litza sovint en el llen­guatge espor­tiu: “el Barça s'ha fet amb el títol de lliga”, que podríem cor­re­gir per “el Barça ha acon­se­guit el títol de lliga” o, sim­ple­ment, “el Barça ha gua­nyat el títol de lliga”. Però també la tro­bem en fra­ses com ara “l'inver­sor s'ha fet amb el 60% de l'empresa”, que podríem subs­ti­tuir per “l'inver­sor ha adqui­rit (o “ha com­prat”) el 60% de l'empresa”. Cal parar atenció, però, en una accepció en què fer-se amb és del tot cor­recte, quan sig­ni­fica “trac­tar-se amb (algú)”; per exem­ple, “no es fa amb els seus cosins”. Tam­poc ens podem con­fon­dre amb les cons­truc­ci­ons en què el verb no regeix la pre­po­sició i aquesta actua com a tal: “la reforma s'ha fet amb diàleg social” o “l'incre­ment de preus s'ha fet amb el vis­ti­plau dels comer­ci­ants”.

Final­ment, una altra de les cons­truc­ci­ons, cal­cada del cas­tellà, que s'usa sovint en la llen­gua oral és poder amb, amb el sig­ni­fi­cat de superar, vèncer o domi­nar. Per evi­tar aquest calc, s'ha de bus­car una cons­trucció genuïna que s'adi­gui amb el sig­ni­fi­cat. Un exem­ple seria: “ha pogut amb l'adver­sari”, que podríem subs­ti­tuir per “ha vençut l'adver­sari”.