La tristor del peix sense gel

Un quart d'una del migdia: la manifestació surt de la plaça del Lleó de Girona. Una manifestant s'aparta de la fila per saludar uns coneguts i fa un petó a dues criatures: “Vinga, vosaltres també heu de cridar: prou retallades.” “Per què?”, pregunten les criatures. “Perquè avui hi ha vaga general, avui no es treballa i avui tampoc no es compra.” A pocs metres, a dins del mercat, les consignes topen amb la realitat: gairebé totes les parades obertes, només un parell de persianes mig abaixades, ambient general contrari a la convocatòria. El sector comercial sempre hi ha estat poc donat, a les aturades laborals. També sol ser un bon termòmetre de com respon el conjunt de la ciutadania. Tot i que els venedors han obert, avui és un dia estrany sota la coberta del mercat gironí. El peix és al taulell, però no hi han posat gel perquè tenien por d'haver de recollir de pressa i corrents. A fora, l'entusiasme moderat dels manifestants; a dins, la tristor del peix sense gel. “Pel sol fet de saber que avui hi ha vaga general, molta gent ja no ve a comprar”, es lamenta una peixatera. Abans de començar la concentració, un grup de joves ha entrat per captar adhesions i un noi se li ha encarat. “Què, fent vaga, oi?”, li ha etzibat. La peixatera li ha contestat que, si la vaga era voluntària, ella ja havia triat. Ara explica que hi havia tants policies com manifestants, tot controlat, es felicita. Després desitja que “els de dalt” s'asseguin a parlar i ho arreglin. Els de dalt ho tenen difícil, li recorda una clienta. “En Rajoy –hi torna ella– és un home assenyat i ho pot arreglar. En la campanya electoral va venir a Lloret de Mar a fer un acte i, com que havien posat un autocar per anar-hi de franc, jo i la meva germana ens hi vam apuntar. Al final de l'acte hi havia un senyor pica-pica per a tothom. En aquell pica-pica sí que no hi havia crisi.” Alguns metres enllà, una fruitera es queixa que els sindicats no es preocupen dels problemes reals. Per ella, el problema real és la competència deslleial de les parades que les pageses tenen a l'exterior, un afer que l'Ajuntament està en tràmit de resoldre. “Se suposa que, per parar a fora i estalviar-se els impostos que paguem els de dins, has d'acreditar que tens un hort propi. La veritat és que em compren les pastanagues a mi a vuitanta cèntims i després les venen a fora a dos euros. No en tenen pas, d'hort, tots anem a Mercagirona.” Els venedors del mercat són com els taxistes o com els empleats de les benzineres: eficaços propagadors de notícies. Avui la notícia és que les manifestacions han estat rotundes però la vaga, una mica apagada, com els peixos que jauen als taulells, eixuts i sense gel.