Addictes al bisturí

Intento contrarestar la meva desinformació crònica sobre actors, models, esportistes i gent de l'espectacle amb la lectura al metge d'una aquestes revistes buides, de fotos grosses i gent aparentment banal. Abans, a la sala d'espera acostumaven a tenir revistes com Jano, històriques o d'actualitat política. No sé si és el cervell dels metges o el dels seus pacients el que s'ha fos, però el nivell mitjà de les revistes actuals que em trobo allà resulta difícil de qualificar. Em sap greu que tants talents que han passat per les facultats de periodisme acabin perpetrant aquest tipus d'anomalies intel·lectuals, o potser cal veure en tota aquesta morralla el millor retrat de la nostra societat.

En fi, el tema de portada de la revista és Bisturí perquè sí i té com a objectiu preguntar-se per què s'operen les noies maques. El reportatge Especial cirurgia uneix una foto antiga (on la guapa en qüestió no està especialment guapa) al costat d'una altra, amb la guapa ja operada. Després del nom de les guapes, entre parèntesis, sempre hi figura l'edat de la noia. En els destacats –bàsicament el gruix literari de l'article– es fan comentaris sobre rinoplàsties, retocs a les parpelles, augment de pit, tones de Botox per reprimir les arrugues i altres subtileses com ara “correcció d'orelles”, que segons el comentarista poden servir per evitar complexos que puguin impedir que triomfin, encara més, en les seves carreres.

El resultat és que les operacions per esmolar els trets facials o augmentar pectorals fan que totes aquestes artistes s'assemblin, com si formessin part d'una mateixa tribu. Els antropòlegs del futur, que estudiïn els homínids de la nostra època, ho podran constatar.