Dracs i donzelles

De ben petit estava aferrissadament a favor del sant Jordi en la seva lluita contra el drac per deslliurar la bonica princesa segrestada. Fàcil. Amb els companys d'escola fabricàvem espases de fusta i llances amb pals de fregar. Per capa, la del Superman de Reis, vermella. I per creu, retalls cosits de parracs de cuina (la vileda groga era ideal). Conforme passaven els anys vaig començar a dubtar de si havia triat el bàndol correcte o si tot era més confús. Ja hi som!, la consciència. Matar dracs em va semblar una bestiesa quan vaig adonar-me que potser era el darrer viu sobre el planeta. Que era un animal en perill d'extinció és evident, ja no en queda cap, tret del Ness; la resta tots són dibuixats o 3D. Quan vaig veure el King Kong de 1976, amb la Jessica Lange, vaig passar a qüestionar-me si la princesa i el drac podien haver arribat a establir algun tipus de relació insuportable per al benpensat sant i satisfactòria per a la parella de fets. I d'aquí, diguem-ho clar, el maquillatge de la llegenda: matar dracs a canonades ha esdevingut esport i literatura, arraconant així la veritat: “La donzella geneta trotava alegre damunt la rosa vermella, ambdues plenes d'excitació, a la recerca de Giorgios. Tal dia com demà de fa un pilot d'anys. El cavaller no estava gens per la feina, s'amagava, en el fons era un poruc. Llegia i rellegia assajos sobre l'ús de la llengua, sense arribar a cap mena de conclusió, la pràctica era el clau. La donzella buscava el baró amb la lloable intenció d'alliberar-lo de segles d'autorepressió. La rosa flairava en caus on mai no havia entrat un bri d'aire fresc amb la intenció de trobar la més mínima pista de l'home. El drac l'ajudava en aquesta nova croada. La donzella, la rosa i el drac havien unit els seus esforços per mirar de convèncer el sant baró que el futur podria ser diferent. De què s'amagava el cavaller? Del seu passat? D'anys i panys de protagonisme irresponsable en exclusiva al vell i tancat Occident? El nou món s'estava fent petit per als cavallers i ells n'eren conscients a contracor. Les donzelles, fartes de ser-ho, prenien posicions i copes de cava per celebrar-ho. Les roses estaven totes a les seves mans i els dracs ja no suportarien més croades en nom de la fe. Malgrat tot l'esforç esmerçat, cavallers encreuats de paraules buides continuen cavalcant tal dia com demà. La història o la llegenda, tant se val, van manipular els fets i així avui el sant baró és sant patró i la donzella, captiva des d'aleshores, continua donzella.”