Tatxots

El mateix ministeri que t'envia l'esborrany de la declaració de la renda a casa s'afanya a avisar-te que facis el favor de repassar-lo perquè dubta que sigui del tot fiable. Doncs això és Espanya per a la resta del món: una economia plena de tatxots que els inspectors europeus ens han de fer el favor de revisar perquè algú no va fer bé la seva feina. La nacionalització de Bankia ha descobert les vergonyes d'un sistema supervisor que, o bé mirava cap a una altra banda mentre la caixa es buidava en alegries creditícies, o bé va ser prou inútil per detectar-ho a temps. Tant és, el prestigi del Banc d'Espanya ha quedat per terra i la desconfiança dels socis europeus, pels núvols, a l'alçada de la prima de risc que cada dia és paga més cara. Però la magnitud de la ceguesa –malaltissa o voluntària– dels òrgans de control estatals no es constata només als balanços d'aquests transatlàntics financers que han naufragat després de petar contra l'iceberg de la totxana, sinó també arran del territori, entre els municipis més escanyats per la crisi. Per exemple a Cassà de la Selva, la població del Gironès que fa una setmana va veure com el govern espanyol rebutjava el pla de sanejament que havia presentat per poder accedir als crèdits de l'Instituto de Crédito Oficial (ICO). Els responsables municipals es van mirar de posar en contacte amb els tècnics espanyols tant el 30 d'abril com l'1 de maig, però ja se sap que els ponts festius són males dates per a la cosa pública. Ho van tornar a provar el 2 de maig amb el mateix resultat perquè aquest dia és festa grossa a Madrid. Una setmana després, ha arribat la rectificació: els espanyols s'havien mirat malament els números cassanencs i resulta que el pla era correcte. Ja es posen les ulleres quan ens liquiden les balances fiscals?