Debades

En Debades és un amic meu que aquests dies ha corregut pel centre de Barcelona per un seguit de contingències que ara no vénen al cas. L'han sorprès alguns fenòmens als quals no ha sabut trobar explicació. No parla de la bromera de turistes cada cop més enfilada, no, perquè aquest fenomen és ben meridià. Parla més aviat de dues estampes totalment contrastades al carrer Robadors (mai saps si pompeufabrianament se li ha de dir carrer d'en Robador, però tothom li diu Robadors, càsum l'os pedrer; en Debades és de dir “càsum l'os pedrer”).

La primera estampa és de dijous a la nit, un bar de Robadors on van a fer unes copes, per fer-hi unes copes, res més, a tocar de l'hotel Barceló, un altre contrast. En aquest carrer del Raval, ara al darrere de la Filmoteca i la gran plaça que s'hi obre, aquell dia a aquella hora (les 12 de la nit?) quasi no hi ha prostitutes. En clissa dues, potser tres. Tot estranyament tranquil. Tampoc hi ha més bars oberts o aparentment oberts que facin fressa. Sols passa algun venedor de llaunes sense esma. I després, la Guàrdia Urbana, que en veure quatre persones a fora –estrictament quatre– escurant la cervesa i fent el cigarro, les fa entrar, entra dins el local i el multa per aquest fet. Per la resta de la nit els cambrers vigilaran que ningú surti a fora amb beguda, mentre un gos de tres potes –tres– s'escola carrer avall cap a Sant Pau.

L'altra estampa: quarts de set de la tarda d'un dimarts, en Debades s'acosta a Robadors per Sant Rafael. D'un local que deu ser una mesquita en surten grups de musulmans ordenadament, molts. Més endavant, al llarg de Robadors hi ha una fanfàrria estrafolària, moltes prostitutes, senyors grans, proxenetes llardosos, tot de gent observant-se, un escaquer sòrdid. Intenta entendre què ho fa, què porta a aquest florilegi d'estampes variades i, debades, no acaba de comprendre-ho ni de capir un diagnòstic únic de l'estat de la qüestió. Potser d'altres ho tinguin més clar.

@aballbona