Operació salvament
El govern de Mariano Rajoy està desbordat i el ciutadà, amoïnat. Es fa difícil entendre que el govern asseguri que l'operació de rescat de la banca ha estat un èxit i que el mateix president no ho vulgui explicar al Congrés fins al juliol o fins més endavant. Mai no s'ha vist cap governant que vulgui renunciar a l'explotació d'un èxit polític. A menys que l'èxit polític sigui inexistent i que estiguem davant d'una operació de salvament.
La premsa internacional i tots els grups parlamentaris menys una part del Partit Popular (alguns diputats del PP en veu baixa no veuen res clar) creuen que estem davant d'una operació de salvament. D'aquesta manera és més fàcil entendre el temor d'explicar en seu parlamentària l'operació rescat. Per això, no hi ha cap raó per a felicitacions ni per parlar d'un èxit personal de Rajoy, tot i que ha dit que lluny de sentir-se pressionat va ser el mateix president el qui va pressionar.
Estem davant d'un rescat pur i dur de la banca espanyola més perjudicada. Sabem que la línia de crèdit va associada a certes exigències.
Heus aquí que Rajoy no tingui cap pressa per explicar-ho tot davant del Parlament i ser interrogat per l'oposició.
A hores d'ara el Partit Popular no té problemes d'aritmètica parlamentària. Amb la seva majoria (187 diputats) pot fer i desfer. No li cal cap pacte amb ningú i així fins finalitzar els tres anys i escaig que li queden de legislatura. Una situació de privilegi diferent a d'altres governs europeus que han de fer equilibris per arribar a acords amb les respectives oposicions.
Davant la situació és molt probable que Mariano Rajoy tingui l'enemic a casa. D'una banda la dreta més dreta representada políticament per Esperanza Aguirre amb l'ombra de José María Aznar, que si bé està retirat de la política quelcom hi remena. L'altra línia està configurada per tecnòcrates a l'estil Luis de Guindos, amb bons contactes a les institucions europees.
El PP només fa mig any que és al govern i, davant d'una possible decepció ciutadana motivada per les circumstàncies, els populars no avançaran eleccions ni renunciaran a la seva majoria absoluta.
Més fàcil seria fer canvis en alguns ministeris del govern. Fins i tot de president del govern, on caldria veure si guanya la tendència més dretana d'Esperanza Aguirre o bé la més tecnòcrata avui encapçalada pel ministre d'economia, Luis de Guindos.
