Quin riure!

Ara un estudi confirma que els alumnes d'ESO d'aquest país surten amb uns nivells d'anglès baixíssims. L'estudi constata la realitat fefaent de la qual s'havia queixat amargament en Debades, aquell amic meu que havia anat a la pública, quan ja era ESO. Ara que ja és crescut pensa a inscriure's a l'escola oficial d'idiomes a veure si revifa el seu anglès paupèrrim. Com que sembla que el futur, en cas que existeixi, podria passar per algun paratge nord enllà, on diuen que la gent és tal i tal i tal, en Debades es desespera amb el seu anglès ranquejant.

Per distreure's una estona d'aquesta frustració personal, es posa a repassar les notícies, que sembla que per uns quants hagin acordat fer-nos riure. Veu que el president del govern espanyol, en una reunió d'una cimera internacional, és cridat –en anglès– com a president de les illes Salomó i ell ha encetat el seu discurs com si res, com si en realitat li haguessin dit: “visca el rei!”. “Goita, el rei Salomó!”, exclama en Debades i segueix repassant l'actualitat, entre divertit i alleujat per la inoperància d'altri, que sempre és un trist consol. No deixa de ser curiós, perquè el mateix país que habita el rei Salomó, tan poc donat, semblaria, a les llengües, resulta que se n'ha inventat una altra, l'aragonès oriental. I aquí no passa res i anem fent, riallers.

I en Debades fa memòria i se n'adona que, en el seu moment, ja en van duplicar una altra, de llengua: el president del tribunal suprem del país de decisions i afirmacions salomòniques, que ara marxa amb la cua entre cames, va comparar el català amb el mandinga. Poliglots de pacotilla, de tant de riure que fa tot, quasi que fa plorar.@aballbona