El llibre que no pot esperar

Aquests dies la casu­a­li­tat –d'altres en dirien la cau­sa­li­tat– ha fet com­par­tir espai als dia­ris dues notícies que estan rela­ci­o­na­des mal­grat que d'entrada no ho sem­bli. L'anunci des­es­pe­rat que ha fet la lli­bre­ria Roba­fa­ves de Mataró per evi­tar el tan­ca­ment con­viu amb la ini­ci­a­tiva d'una edi­to­rial argen­tina inde­pen­dent que ha llançat al mer­cat un lli­bre inno­va­dor. És un con­cepte ori­gi­nal per pro­moure joves autors. Les obres estan impre­ses amb una tinta que des­a­pa­reix al cap de sei­xanta dies. Si la gent no lle­geix el pri­mer lli­bre mai arri­ba­ran a publi­car el segon. El lot de lli­bres fan­tasma arriba sege­llat a les lli­bre­ries i un cop s'ha tret l'embol­call de plàstic i els fulls de paper entren en con­tacte amb l'aire, la tinta comença a enve­llir. A par­tir d'aquell moment, com si es tractés d'una mena de con­tra­re­llotge maca­bra, t'enganxi o no el lli­bre en qüestió, el lec­tor té dos mesos per lle­gir-se'l. Si no, pas­sat aquest temps, el text des­a­pa­rei­xerà. Per això l'edi­to­rial l'ha bate­jat com El lli­bre que no pot espe­rar. El que no pot espe­rar tants dies, no més de dues set­ma­nes, és la Roba­fa­ves. Aquesta lli­bre­ria amb nom de gegant que ha sigut tem­ple de la lite­ra­tura i foment de la lec­tura de mol­tes gene­ra­ci­ons pot des­a­parèixer com si res. Ara bé, se'n sur­tin o no, que desitjo que sí, no li pas­sarà com a aquests lli­bres argen­tins. La història de la Roba­fa­ves s'ha escrit amb tinta que no s'esborra. Que­darà la feina que han fet en aquests trenta anys de pro­moció de la cul­tura i de la lec­tura per fer-nos créixer i ser millors, d'això la Roba­fa­ves se'n pot sen­tir orgu­llosa. De totes les acti­vi­tats que ha orga­nit­zat li vull reconèixer la del tra­gi­ner de con­tes. El ser­vei que ha donat a les esco­les i a les bibli­o­te­ques per engres­car els nens a lle­gir amb l'objec­tiu de for­mar la bibli­o­teca d'aula, a les esco­les, i a la com­pra de nove­tats i de lli­bres de fons, a les bibli­o­te­ques. El tra­gi­ner de con­tes s'ha pre­sen­tat pun­tual als col·legis, car­re­gat de male­tes ple­nes de lli­bres, objec­tes, històries i per­so­nat­ges. Les seves parau­les han des­per­tat les ganes dels alum­nes de des­co­brir d'altres històries, d'altres lli­bres a punt per ser lle­gits, com els que a les llei­xes d'aquesta i d'altres lli­bre­ries no es poden espe­rar.