Oh, senyor regidor

Envejable. Quina sort la del regidor d'un equip de govern municipal que tingui al seu costat els veïns –a totes– fent propostes, dialogant, establint ponts entre el consistori i el veïnatge, defensant en ple mocions positives que són aprovades sense cap vot negatiu, que –malgrat les experiències anteriors– creuen en la participació ciutadana i la conreen, que seuen en taules parades per resoldre situacions impensables no fa gaire... Impagable (quin adjectiu més subversiu, en data d'avui). Ho mirem com ho mirem. D'esquerra a dreta. Els veïns de totes les edats són el primo de Zumosol que acut a rescatar la política de proximitat per frenar la prima de riesgo, davant dels abusos dels mercats. (Uf, respirar.) Déu n'hi do el que hem après els darrers mesos: suc o risc. Posem un cas que pot servir-nos d'exemple extrapolable, a seguir més enllà d'unes fites territorials puntuals. Posem que parlem d'Eduardo Berloso, responsable de la regidoria de Serveis Socials de l'Ajuntament de Girona, sense anar més lluny. Quan la cosina de risc i els rics gestors de Catalunya Caixa decideixen tancar o redefinir un equipament –Club Sant Jordi– que ha estat mantingut econòmicament pels jubilats d'un sector populós de la ciutat –Santa Eugènia de Ter–, ja que calia tenir la pensió i els duros a l'oficina de l'esmentada entitat bancària –paret per paret: llàstima de butrón–, es crea una situació que únicament pot resoldre el gestor dels serveis socials d'una manera. Recolzar-se en la unitat dels veïns. Expressada públicament de diverses formes. I avalada en sessió plenària mitjançant un acord vinculant. Que els de la CX inventin el que vulguin per dir que ja no són els que són: que si ara la propietària –del club– és una fundació privada (La Pedrera); que si l'entitat del tercer sector que ho porta –el club– és la que dissenya què passarà amb l'espai (la Cooperativa Suara); que si l'estudi de Suara detecta que és millor treballar amb joves que no amb gent gran; que si mai els de Suara han rectificat les informacions sortides de l'obra social de la caixa en venda... i mai s'han excusat per haver utilitzat en va el nom de les associacions amigues del club. El que és important és que el senyor regidor té l'acompanyament dels veïns i del ple en ple per dir les coses pel seu nom i amb el cap ben alt davant de qui sigui i de Todó (Adolf, president). No sobra cap regidor ni regidora; el que cal és ampliar –per decret– la representació local fins a ser tants a les cases de la vila com censats amb dret de vot.