Opinió

LA GALERIA

117.856

És habitual que cada inici de curs vagi acompanyat de les corresponents queixes i protestes

Aquesta setmana 117.856 alumnes de primària i secundària han començat el nou curs escolar a les comarques gironines. Un curs que comença mogut per les mesures aplicades per fer front a la crisi: més alumnes per classe, menys professors, dinar amb carmanyola per estalviar... Això ha provocat malestar entre mestres i professors i també, encara que menys, entre mares i pares. És habitual que cada inici de curs vagi acompanyat de les corresponents queixes i protestes. Per reclamar més personal, per reclamar un nou centre, per demanar l'eliminació dels mòduls, els famosos barracons... I, com que les coses no han millorat sinó ben al contrari, segurament aquest any hi ha encara més motius de protesta. Però d'aquí a dir, com ha fet el sindicat Ustec, que les mesures de la Generalitat i el govern espanyol deixen l'ensenyament públic de les comarques gironines “en un estat d'excepció”, i que les escoles i instituts “han rebut l'agressió més dura des del 1939”, hi ha un bon tros. Manifestacions com aquestes no ajuden a apaivagar els ànims, que potser és el que més cal en moments complicats com els actuals. No és gens estrany que els pares que escoltin o llegeixin aquestes afirmacions comencin a patir per l'educació dels seus fills i comencin a qüestionar-se sobre tot el sistema educatiu. És veritat que aquest curs ha augmentat el nombre d'alumnes i que ha baixat el de mestres i professors. Però també ho és que aquests mestres i professors faran més hores de docència. Es pot posar en dubte que aquesta mesura compensi el descens de docents i que sigui la millor solució per fer-hi front. Però el que no es pot posar en dubte és la professionalitat dels milers de mestres i professors que cada curs –aquesta vegada, prop de 8.000 a les comarques gironines– es posen davant d'uns alumnes que no sempre són fàcils de tractar i uns pares que tampoc no els ho posen fàcil. És cert que hi ha de tot, tant entre els docents com entre alumnes i pares. Però costa de creure que, per més difícil que els ho hagin posat als centres d'ensenyament, es pugui parlar “d'estat d'excepció”. Els sindicats han de defensar els interessos del col·lectiu d'ensenyants, però amb afirmacions com aquestes no els fan cap favor. Perquè posen mestres i professors en una situació de feblesa davant els alumnes i les seves mares i pares que són, en definitiva, amb qui han de tractar cada dia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.