Camí del referèndum

Cata­lu­nya, per pri­mer cop des de fa molts anys, està impul­sant un pro­jecte col·lec­tiu de molta trans­cendència. I, en aquest camí, la cele­bració d'un referèndum és un capítol tan indis­pen­sa­ble com estratègica­ment neces­sari, per més que es tracti d'una bata­lla política difícil, dura i arris­cada.

La vin­cu­lació que CiU va fer de la con­vo­catòria de l'ANC del pas­sat Onze de Setem­bre a la recla­mació d'un pacte fis­cal, l'inequívoc posi­ci­o­na­ment dels diri­gents del PSC con­tra l'inde­pen­den­tisme, les decla­ra­ci­ons de les dife­rents patro­nals cata­la­nes adver­tint que la secessió pot per­ju­di­car l'eco­no­mia del país i l'eufòria que la mani­fes­tació de Bar­ce­lona ha pro­vo­cat, han impul­sat els més impa­ci­ents a defen­sar la tesi que el Par­la­ment de Cata­lu­nya sigui qui, dipo­si­tari com és de la volun­tat popu­lar, pro­clami la inde­pendència després de les pro­ba­bles elec­ci­ons anti­ci­pa­des que Artur Mas haurà de con­vo­car quan el govern espa­nyol li digui que l'únic pacte fis­cal pos­si­ble és la cessió del con­trol de les nos­tres finan­ces a canvi del res­cat que ja ha dema­nat.

No convé bar­re­jar les coses. Per més que en aquesta pro­pera con­vo­catòria dife­rents par­tits polítics coin­ci­dei­xin a pro­po­sar la inde­pendència per a Cata­lu­nya, cadas­cun té el seu propi ide­ari. Tal com remarca l'eco­no­mista Cyrus Andreu, en un esce­nari d'inde­pendència, la clau de l'èxit està en l'endemà de la pro­cla­mació, en el model social, econòmic i ins­ti­tu­ci­o­nal que el país sigui capaç d'arti­cu­lar. Els par­tits, a banda de si pro­jec­ten o no aques­tes pro­pos­tes, no pres­cin­di­ran de l'estratègia elec­to­ral, del màrque­ting polític ni de la modu­lació de la semàntica, a més a més de l'arti­cu­lació de l'opti­misme i les pors. Si a tot això hi afe­gim que l'elec­to­rat té inèrcies ideològiques que decan­ten el vot més enllà dels pro­gra­mes, el resul­tat d'unes elec­ci­ons pot arri­bar a ser molt inter­pre­ta­ble. Un referèndum, en canvi, és con­clo­ent. I, com que en la legis­lació actual la prer­ro­ga­tiva final d'auto­rit­zar-lo la té el govern espa­nyol i aquest hi posarà tan­tes difi­cul­tats com podrà, ens veu­rem obli­gats a recórrer a les ins­ti­tu­ci­ons inter­na­ci­o­nals per defen­sar la cele­bració d'un acte essen­ci­al­ment democràtic.

La difusió de la causa cata­lana en aquest con­text només pot resul­tar posi­tiu, com posi­tiu ha de ser per a la peda­go­gia que encara convé fer de por­tes endins per afron­tar el referèndum.