Ordenances en paper mullat

L'atac d'un gos perillós a una nena dilluns a la tarda a Girona fa replantejar per enèsima vegada la utilitat de la munió d'ordenances que regulen des dels aspectes més o menys transcendentals de la vida quotidiana fins a d'altres de més anecdòtics. Ens diuen on podem o no estendre la roba; on poden jugar a pilota els nens i nenes; com i quanta estona s'han de passejar els gossos; què s'ha de fer amb els seus excrements; on s'han de penjar els aparells d'aire condicionat i les antenes parabòliques; de quin color hem de pintar la façana de casa nostra; on i a quina hora es pot beure alcohol; com s'han de llançar les escombraries; que no es poden fer pintades a les parets; que no es pot orinar ni escopir al carrer; que no es poden espolsar catifes en balcons que donin al carrer; quin ha de ser el to de la nostra veu durant una baralla amb la parella; a quina hora hem de regar les plantes dels balcons; per on han de passar les bicicletes; per on han de circular els vianants a les voreres; que no es pot pujar als arbres; que no es pot rentar roba, fruita o verdura a les fonts públiques...

La pregunta és si cal que ens recordin totes aquestes coses. I si realment cal, tenim un problema greu! Perquè vol dir que som incapaços d'aplicar no només el seny, sinó unes mínimes normes de civisme. Desgraciadament només cal sortir al carrer per adonar-nos que és així: quan no hem d'esquivar excrements de gos, hem d'esquivar l'escopinada del vianant que passa pel nostre costat, o l'aigua que cau de les plantes del balcó, o el sofà abandonat al costat d'un contenidor, o el cotxe mal aparcat, o el bassal d'orina... Potser sí que a tots plegats ens falten unes quantes lliçons de convivència, però no serveixen de res unes ordenances que són paper mullat ja que els mateixos ajuntaments que les impulsen són incapaços de fer-les complir.