Fracàs escolar sobrevingut
Alícia Sánchez-Camacho Pérez, número u del PP a Catalunya, segurament pensava que l'educació contínua era una altra cosa. Una seva mestra de primària li ha adreçat una sentida carta oberta en què l'acusa d'exercir l'activitat política amb mentides i manipulacions. “No sents dintre teu una mica de vergonya, quan dius veritables barbaritats de Catalunya?”, li pregunta. No acaba mai, doncs, això que us renyi la mestra? ¿L'exercici del magisteri implica una supervisió a distància, una tutela de per vida, i la censura pública quan el comportament de l'antic alumne s'allunya de les pautes inculcades; o a partir d'una certa edat cadascú és amo dels seus encerts i dels seus errors, i el mestre queda alliberat de tota responsabilitat? Heus aquí un debat de llarg abast. Però estaria bé que no proliferés el costum, o no acabarem mai. Qui no ha decebut les esperances i les il·lusions d'un mestre, o d'uns quants, o de tots? Val més que el docent rumiï la seva decepció en solitud, no manifesti les ganes de plantar-se'ns al davant i posar-nos de cara a la paret, i es limiti a esperar que les canyes tortes se les endugui el vent. Pensem només, els de més edat, en tots aquells esforçats mestres, laics o religiosos, destinats in partibus infidelium, ço és a Catalunya –sovint amb cap ganes, només perquè no havien trobat més bona plaça en les oposicions–, amb l'heroica missió d'espanyolitzar nens catalans. Quants que diuen “jo hi vaig ser”, en l'última diada i en unes quantes d'anteriors, i que reclamen la llibertat nacional del seu país, no són mereixedors d'una indignada missiva d'algun vell mentor? –No et vaig infondre la idea que el català és un dialecte que no serveix per estudiar ni per a la vida moderna? –No et vaig explicar que els principis fonamentals del Movimiento són, per la seva pròpia naturalesa, permanents i inalterables? –No vas entendre que el separatisme és font de discòrdia social instigada per potències enemigues? Però, ben mirat, ha estat la mateixa Sánchez-Camacho qui, més enllà de l'administració de demagògia en petites dosis, inherent a l'ofici, s'ha buscat la reprimenda en dir concretament que els títols acadèmics podrien deixar de tenir validesa en cas de secessió. Només volia fer-nos agafar por: poc s'ho pensava que obriria la veda dels suspensos amb efectes retroactius! Ha començat la senyoreta de quan feia 8è d'EGB; ara li toca al mestre d'estratègia, si n'ha tingut, de donar-li la gran carbassa.
