Ca montes
El ‘cigne negre'
Algunes webs o canals de televisió especulaven sobre si el ‘Sandy' era de fet una invenció humana
Una de les tesis favorites dels partidaris de les conspiracions, que n'hi ha i molts més dels que sembla, és el que es coneix com a cigne negre. Què és el cigne negre? Un cigne negre és un esdeveniment sobtat, impensable, que de sobte capgira tota una societat, sobretot si és per a mal i si té una explicació tan difícil o complexa que puga acabar semblant fins i tot sobrenatural. Per entendre'ns, l'assassinat de Carrero Blanco o l'11-S serien uns cignes negres ideals, que encara anys després han d'aguantar una cua de gent que va opinant que en realitat són fets inexplicables atesa la dinàmica del moment i que van causar canvis sorprenents i impossibles d'aconseguir d'una altra manera a l'Estat espanyol o als Estats Units –de fet al món, en el cas dels atacs de Ben Laden.
La teoria del cigne negre els darrers anys ha guanyat una certa notorietat i ara és particularment difícil que no aparega qualqu, cada volta que passa res, enarborant la bandera, la teoria, del cigne negre i reclamant explicacions difícils de donar. Per exemple sobre l'huracà Sandy.
Així, amb una certa estupefacció he vist com algunes webs o canals de televisió especulaven aquests dies sobre si el ja famós huracà era de fet una invenció humana, creada per distorsionar les eleccions americanes –no he acabat d'entendre a favor de quin dels dos candidats–. És curiós perquè en un mateix programa vaig veure gent dient que era un experiment dels militars ordenat per Obama i que era un experiment d'una de les empreses de Romney.
La veritat és que el problema amb els cignes negres és que es recargolen tant i es fan tan indesxifrables que arriba un punt que no pots argumentar seriosament a favor de res. Jo diria que la meteorologia explica els huracans d'una forma bastant creïble. Però sembla que aquesta és una explicació poc motivadora per a alguns.
Ens quedarem doncs amb els cignes negres fent voltes per casa. Per a pena del pobre Karl Poper, que va voler fer un exemple elegant i va acabar creant una marca que és un maldecap per a qualsevol adherit al sentit comú.
