Novembre

Abans de l'era Guar­di­ola, el novem­bre era el mes en què el Barça solia pas­sar-la magra. Sovint patíem a la Cham­pi­ons, a la lliga hi havia algun dal­ta­baix i també cada dos per tres ens eli­mi­na­ven a la copa. Sor­to­sa­ment, les coses van can­viar amb Guar­di­ola i tot fa pen­sar que con­ti­nu­a­ran igual amb Tito Vila­nova. El novem­bre, que és un mes força tris­toi perquè els dies cada cop són més curts i encara ni s'olora, tot i que és ben a prop, la dis­bauxa fes­tiva del desem­bre, dar­re­ra­ment també es un mes elec­to­ral. Ho va ser el 2006, quan Mara­gall va posar les elec­ci­ons el dia de Tot Sants; ho va tor­nar a ser els anys 2010 i 2011, pri­mer amb unes altres elec­ci­ons al Par­la­ment i després amb les gene­rals. Aquest any repe­tim jugada el dia 25, just quan farà un munt d'anys que el país va ini­ciar una nova etapa després de la mort de Franco, també al novem­bre. En aquesta ocasió estem també davant l'inici d'un nou cicle per a Cata­lu­nya, davant d'unes elec­ci­ons en què el país vol demos­trar a les urnes que tots els esforços que van cul­mi­nar en la gran mani­fes­tació de la Diada no van ser en va i que, mal­grat algu­nes reticències, el pas ferm enda­vant no té retorn.