Novembre

Abans de l'era Guardiola, el novembre era el mes en què el Barça solia passar-la magra. Sovint patíem a la Champions, a la lliga hi havia algun daltabaix i també cada dos per tres ens eliminaven a la copa. Sortosament, les coses van canviar amb Guardiola i tot fa pensar que continuaran igual amb Tito Vilanova. El novembre, que és un mes força tristoi perquè els dies cada cop són més curts i encara ni s'olora, tot i que és ben a prop, la disbauxa festiva del desembre, darrerament també es un mes electoral. Ho va ser el 2006, quan Maragall va posar les eleccions el dia de Tot Sants; ho va tornar a ser els anys 2010 i 2011, primer amb unes altres eleccions al Parlament i després amb les generals. Aquest any repetim jugada el dia 25, just quan farà un munt d'anys que el país va iniciar una nova etapa després de la mort de Franco, també al novembre. En aquesta ocasió estem també davant l'inici d'un nou cicle per a Catalunya, davant d'unes eleccions en què el país vol demostrar a les urnes que tots els esforços que van culminar en la gran manifestació de la Diada no van ser en va i que, malgrat algunes reticències, el pas ferm endavant no té retorn.