Uns fets absolutament reals
Ni “Basada en uns fets reals” ni “Inspirada en fets reals”. A la pel·lícula Fènix 11-23, que arriba als cinemes divendres vinent, els fets que s'hi expliquen són “absolutament reals”. Es tracta de la història d'Èric Bertran, un jove que el 2004 tenia 14 anys i que un bon dia a casa seva s'hi van presentar trenta guàrdies civils de la brigada antiterrorista acusant-lo de terrorista informàtic. El seu delicte: enviar un simple correu electrònic a una cadena de supermercats demanant l'etiquetatge en
català. A diferència d'alguns films en què aquest “inspirada” o “basada” en fets reals surt al final perquè potser no s'és fidel del tot a la història real, a Fènix 11-23 d'entrada hi apareix un “Aquests fets són absolutament reals” perquè han volgut ser molt fidels als fets. I fan bé. Perquè si no, hi ha algun moment en què no t'ho creuries. Et pensaries que el guionista s'ha passat de frenada i que s'ha inventat alguns diàlegs, com l'interrogatori de la fiscal de l'Audiencia Nacional. I no. És a la inversa. És textual, extret del sumari del cas, i l'han fins i tot rebaixat perquè fos més creïble. En algun moment, la història és tan increïble, és tal l'abús de poder, que es torna còmica. I si és cert que el simple relat dels fets ho aguanta tot, també ho és que els actors fan creïbles els personatges. “El món hauria de conèixer la història de l'Èric”, va dir Noam Chomsky. Joel Joan i Sergi Lara ho han fet possible ara gràcies a la pel·lícula. Han tingut la sort que l'estrena cau en la millor conjuntura política possible –o en la pitjor com a país, depèn de com es miri– i no se la poden perdre. Si tenen temps, vagin a veure-la. I si no en tenen, busquin-ne.
