La visibilitat
Una tarda d'aquest passat mes de setembre, de tornada a casa després de la feina, vaig aturar el cotxe en una carretera secundària envoltada d'arbredes Volia passejar una estona. A peu vaig travessar una zona en què, a banda i banda, hi havia plantacions de pomeres. Era l'època de la collita i se sentien les veus dels treballadors. Jo anava mudat. Quan vaig passar per davant d'una renglera de pomeres, vaig creuar la mirada amb quatre homes negres que estaven collint pomes. A l'instant tots quatre van començar a córrer com uns esperitats. Era un córrer feixuc perquè portaven botes altes. Un d'ells va caure i va tornar-se a aixecar de seguida per continuar fugint. Fugint de què? De mi, és clar. Estic convençut que m'havien confós amb un inspector de treball i complien les indicacions que els havia donat l'amo.
Un conegut ens explica que ha habilitat una part d'una antiga granja de pollastres perquè, ara, hi visquin “uns quants xinos que treballen 12 i 14 hores diàries en una fàbrica propera”. El sostre és el mateix de sempre: d'uralita. Tot i que aquest habitatge queda dissimulat per una tanca molt alta, cada nit es pot veure com els interiors estan il·luminats per una llum rogenca. Ara que ja fa fred, la xemeneia de l'estufa que deu escalfar el dins aixeca un humil torterol de fum.
La senyora Flérida González de Balboa, vinguda de Colòmbia ara fa dos anys, està, més que molesta, esporuguida. Els senyors que la van contractar perquè cuidés una dona gran afectada d'Alzheimer li han dit que ja es pot oblidar de tenir les tardes dels diumenges lliures (l'única estona en tota la setmana que abandona la feina per passar unes hores amb una germana que viu a prop). Els senyors li han dit que si persisteix a voler fer festa la tarda dels diumenges, contractaran una altra dona, que ja els ha assegurat que ella treballaria les 24 hores de cada dia de la setmana de cada mes de cada any.
Un familiar meu que treballa 10 hores diàries en una sala que està a zero graus de temperatura, pren tres ibuprofens per resistir la jornada. Guanya 713 euros al mes.
El neoliberalisme està fora de control. L'esquerra no té cap credibilitat. Però m'estranya que hi hagi gent que encara pugui encapsular la perversitat i l'explotació sota un concepte, com si la maldat fos una qüestió només estructural (dreta, esquerra, sistema...). És sobretot l'ètica individual, la que ha fracassat estrepitosament.
