Bravata de Wert

En veritat us dic que ja quasi no queda espai ni imaginació per fer més jocs de paraules amb el cognom del ministre d'Educació, l'única persona (o una de les úniques) que pot dir que no li cal remenar gaire el teclat ni tenir memòria tàctil per escriure sense complicacions el seu llinatge. Un dels millors acudits (acudit?) és aquest que corre per la xarxa (o vola) i que diu “Franco ha werto”, una habilíssima construcció que juga amb la frase més famosa d'Arias Navarro i amb la possibilitat certa que el dictador no hagués mort o que, difunt i tot, tornés a regnar entre nosaltres. De fet, es tracta de la conclusió més encertada, perquè l'avantprojecte de la llei satisfà el desig totalitari i retrògrad no solament pel que fa a la llengua catalana sinó també en altres aspectes que han quedat més amagats però que ens parlen d'un retrocés paorós en aspectes educatius relacionats, per exemple, amb la recuperació de la religió a les aules o amb la imposició d'un programa unitari per a tot l'Estat en temes que, fins ara, gestionaven les comunitats autònomes, especialment les que tenen una llengua pròpia. No res. La lectura de la bravata de Wert es pot fer a partir de l'estricta definició del diccionari (“allò que hom diu per fer ostentació de bravesa, especialment en to amenaçador per intimidar algú”) o també com la culminació d'un procés que no és nou i que tampoc no és improvisat, sinó que forma part d'una estratègia perversa del PP per imposar una determinada idea d'Espanya i, per descomptat, una ideologia molt propera a l'extrema dreta. És a dir, la LOMCE es pot entendre com una arma construïda amb paciència des de fa anys o com una reacció fulminant als resultats de les eleccions catalanes, que la premsa de Madrid continua considerant sense grisos com una derrota del sobiranisme. Càlcul i revenja, o totes dues coses. Imposició i humiliació. Potser el que sobta més, el que espanta més, és la consciència d'impunitat que tenen, sense temor a res, convençuts del seu poder. I el tenen, no ens n'oblidéssim. Per fer lleis, per escanyar pressupostos. Per anorrear.