Una baieta amb lleixiu

Entre moltíssims encerts, el CCCB ha incor­po­rat en uns volums breus les con­ferències dels grans noms que les han impar­ti­des. Són per­fec­tes per dur-los a l'ame­ri­cana o a l'abric, no ocu­pen espai i donen tan­tes satis­fac­ci­ons com un lli­bre de poe­sia o un trac­tat clàssic. Els devoro al metro i sovint són una mena de déjà vu de les xer­ra­des: pots recu­pe­rar una frase esmo­lada o bé des­co­brir-ne una altra que t'havia pas­sat inad­ver­tida en rela­xar l'atenció.

Avui m'ha arri­bat a les mans el de Nancy Fra­ser, Sobre la justícia. Catedràtica de filo­so­fia i política del The New School for Social Rese­arch de Nova York, Fra­ser ha cen­trat els seus estu­dis en la glo­ba­lit­zació, les iden­ti­tats, el cos­mo­po­li­tisme i el femi­nisme. En un país on la justícia és sovint una entelèquia, les seves opi­ni­ons poden sem­blar de ciència-ficció. Aquí tot­hom que pot se la salta i les distàncies entre el poder econòmic i el polític neces­si­ta­rien una baieta amb llei­xiu con­cen­trat.

En la seva inter­venció a Bar­ce­lona, Fra­ser va recor­dar que els antics con­si­de­ra­ven que la justícia era la vir­tut rec­tora, la que ordena totes les altres. No ende­ba­des, Plató expli­cava que un indi­vidu just és aquell en què les tres parts de l'ànima (la raó, el vigor i l'ape­tició) i les tres vir­tuts que hi estan asso­ci­a­des (el seny, la valen­tia i la mode­ració) es cor­re­la­ci­o­nen ade­qua­da­ment les unes amb les altres. Només cal lle­gir els dia­ris per com­pro­var que no són temps pro­pi­cis a la justícia, que ha que­dat rele­gada a un mur per sal­tar-se, per esqui­var, igno­rar o enga­nyar. Si en l'ense­nya­ment acon­seguíssim fil­trar una mica de justícia, equi­tat i edu­cació, una revo­lució esta­ria en marxa.