Amén

Toquen campanades a mort pel català i no es pot pas dir que la reacció de l'Església catòlica sigui precisament eixordadora. Passa igual amb l'onada independentista que remulla i oxigena les consciències catalanes: poques veus religioses han pujat a la trona per defensar les legítimes aspiracions dels fidels, cap ni una de la jerarquia espanyola, que és qui al capdavall administra les absolucions i les penitències. La sorpresa, és clar, hauria estat que passés tot el contrari, perquè la història ens recomana que no n'esperem pas res de bo, de les jerarquies. Recordem, si no, la indiferència vergonyosa mostrada pel Vaticà durant la solució final aplicada pel nazisme contra el poble jueu (tal com denunciava Costa-Gavras a la colpidora pel·lícula Amén). Les mitres de la jerarquia també miraven cap a una altra banda quan aquí el franquisme ens oprimia, i encara sort que els capellans de la infanteria cristiana van conservar el nostre idioma a les misses dominicals quan el règim pretenia trinxar-lo. Ara ja hi tornem a ser: Madrid insisteix a espanyolitzar-nos les aules i l'Església diu amén.

Mentrestant, però, la Conferència Episcopal no perd el temps. Ara hem sabut que els darrers mesos han existit estrets i discrets contactes amb el ministre Wert per incorporar més novetats inquietants al seu projecte de llei de l'ensenyament. Per exemple, l'enduriment de l'assignatura alternativa a la religió, amb l'objectiu inconfessable d'aconseguir que més alumnes s'apuntin a fer classes devotes pagades amb els diners de tots. Durant la transició democràtica la jerarquia catòlica va pressionar el món de la política fins a aconseguir integrar la religió a l'ensenyament públic. Ara volen anar més enllà i esperen que siguem nosaltres qui diguem amén.