Les cendres del 2012

El 2012 que tots deixaríem enrere picant de mans si no fos perquè encara temem més el 2013 que s'acosta, ha trucat a la porta de moltes llars gironines per deixar-hi el terror en qualsevol d'aquestes dues formes: el desnonament o l'abrupta visita dels lladres encaputxats. És a dir, la violència insensible del sistema o l'acció despietada dels qui hi actuen al marge. No és aquest un balanç apropiat per als panxacontents, no, perquè el 2012 ha estat la fi del món per a moltes famílies que han caigut en la indigència i més de seixanta mil gironins fan cua a les llistes de l'atur, una xifra que ens situa per sobre de la mitjana catalana. Al cim, l'estiu que en teoria havia de servir per alleugerir la destrucció de llocs de treball va passar, en canvi, a la història per l'incendi que va espaordir tot l'Alt Empordà i va fer que fins i tot els ciutadans de Barcelona tastessin les cendres dels boscos gironins. Quatre persones van morir durant aquest desastre natural originat per la imprudència d'una burilla mal apagada i tretze mil hectàrees es van ennegrir.

De dol estem també pel que fa a les infraestructures, sobretot després que l'Estat va anunciar que abandonava definitivament la possibilitat de desdoblar tota l'N-II, la carretera de les corones de flors i de les promeses marcides. Si es compleix el calendari anunciat pel Ministeri de Foment es donarà la paradoxa que els usuaris disposarem abans d'un tren d'alta velocitat que no pas d'una carretera d'alta seguretat. Contradiccions dels responsables de planificar les comunicacions i executar els projectes. Celebrem, almenys, que aquest gener serà el mes de l'entrada en servei dels primers viatges del TAV des de Barcelona, encara que els potencials passatgers ignorem a hores d'ara quan ens costarà el bitllet, un preu que caldrà afegir al fort impacte ambiental que l'obra ha tingut en el nostre territori.

Als despatxos han cremat també altres incendis, com el que amenaça de calcinar la carrera política de Jaume Torramadé, president de la Diputació a la corda fluixa a causa de la denúncia presentada en contra seu per l'assessora Minerva Amador per presumpte assetjament sexual. Entrarem a l'any nou sense saber si estrenarem també president al front de la institució però sabent, això sí, que un altre gironí s'ha incorporat al consell executiu del govern de la Generalitat. Santi Vila, fins ara alcalde de Figueres, tant de bo un brot verd en un paisatge difícil.