Xocolata espessa
Unionistes i sobiranistes
La setmana vinent s'aprovarà, amb tota seguretat, una declaració de sobirania per part del Parlament de Catalunya, el primer pas d'un llarg parxís polític i jurídic on haurem d'evitar que ens enviïn un altre cop al punt de partida abans d'arribar a la meta.
Estem veient com molts partits polítics encara fan mans i mànigues per evitar prendre partit clarament, i encara veiem un reguitzell d'eufemismes, de fugides d'estudi, de tensions i de propostes ja superades per no dir les coses pel seu nom. La gran virtut de la declaració de sobirania no és el seu valor jurídic –que no en té– sinó que situarà tothom definitivament en el bloc sobiranista o en el bloc unionista. Ja sabem que el PP i Ciudadanos són clarament unionistes, i també sabem que CiU, ERC, ICV i la CUP són partidaris de consultar el poble de Catalunya sobre el seu futur. El PSC ha fet malabarismes per aconseguir l'impossible: acontentar el Big Brother PSOE i alhora no trair els milers de votants socialistes catalans que tot i no ser independentistes reconeixen el dret a decidir del poble català sense cotilles constitucionals. La votació de la declaració del Parlament els situarà en un bloc o en l'altre. Discutir si Catalunya és subjecte de sobirania és com discutir si la Terra és rodona. Excuses de mal pagador. Ja no hi ha lloc per a ambigüitats ni mitges tintes.
D'altra banda, cada dia veiem com la crisi és utilitzada com a excusa per boicotejar el procés. La sortida de la crisi és més important que una consulta, diuen. Aquesta premissa és falsa, perquè a Catalunya la crisi i la dependència són dues cares d'una mateixa moneda. Només sortirem de la crisi amb la independència, amb la gestió lliure i sobirana dels nostres recursos. El Tribunal Constitucional ens ha demostrat aquesta setmana que l'autogovern que ens atorga la Constitució Espanyola és de pa sucat amb oli. Ens imposen un dèficit impossible i alhora ens prohibeixen recaptar nous impostos. Per arrodonir la festa, la pertinença a Espanya resulta en el tancament total de l'accés al crèdit.
Agradi o no agradi al senyor Gay de Montellà, el futur de Catalunya ens obliga a definir-nos: unionistes o sobiranistes.
