Desobediència!

M'agra­da­ria que algú m'expliqués com pot ser que sigui notícia un fet que passa des de l'any 1979, o sigui que fa ni més ni menys que 34 anys! I que m'expliqués per què ens hem d'assa­ben­tar ara que fa 34 anys que es pro­du­eix. I que m'expliqués per què fa tant rebom­bori. I que m'expliqués per què ara algú hi dóna tanta importància si durant l'últim quart de segle no ha pas­sat res. I que m'expliqués què deu haver pas­sat ara perquè, sense solta ni volta, algú pensi que és el que més pre­o­cupa la soci­e­tat. I que expliqués per què es perd el temps en dis­cus­si­ons i bata­lles legals que no por­ten enlloc, si no és a un enfron­ta­ment gratuït. I que expliqués com pot ser que algú tin­gui tan poca feina per només rumiar com pot fer-ho per tocar els nas­sos al seu entorn... Però segu­ra­ment és dema­nar molt que algú sigui capaç de tro­bar una expli­cació rao­na­ble, con­sis­tent, sòlida, intel·ligent, asse­nyada, sen­sata, lògica, raci­o­nal o justa al fet que ara, després d'estar-ne sense des de 1979, es vul­gui obli­gar l'Ajun­ta­ment de Tor­ro­e­lla de Montgrí a pen­jar la ban­dera espa­nyola a la façana del con­sis­tori. El cas de Tor­ro­e­lla només és un exem­ple més dels nom­bro­sos ajun­ta­ments giro­nins i cata­lans que han estat ins­tats pel govern espa­nyol a pen­jar la ban­dera espa­nyola a l'ajun­ta­ment. De la mateixa manera que és un exem­ple més de com fer país de la manera més bar­ro­era. I de com crear pro­ble­mes allà on no n'hi ha. Si durant 34 anys l'absència de la ban­dera espa­nyola de les façanes de molts ajun­ta­ments no ha estat un pro­blema, quina neces­si­tat hi ha ara de voler fer-ho pas­sar com el tema més trans­cen­den­tal del nos­tre país? Quina neces­si­tat hi ha de tirar més lle­nya al foc? Quina neces­si­tat hi ha de pro­vo­car encara més estu­pe­facció i indig­nació entre els cata­lans? L'única expli­cació és el menys­preu per tot allò que faci olor d'iden­ti­tat cata­lana. Una per­sona que vis­qui a Cata­lu­nya i que s'interessi mínima­ment per la seva rea­li­tat, no farà sang per un tros de roba. Un tros de roba que és molt sig­ni­fi­ca­tiu, és veri­tat. Però els cata­lans, a diferència del que sem­bla que els passa a altres ciu­ta­dans, no els cal mos­trar tant la senyera en públic per rei­vin­di­car la seva iden­ti­tat. O sigui que, com ha dit l'alcalde de Tor­ro­e­lla: “Ni par­lar-ne! Res d'aca­tar: deso­bediència! En democràcia mai ha one­jat la ban­dera espa­nyola al balcó i així ha de con­ti­nuar.”