Envasats al buit

Avui fa cosa d'una setmana que Catalunya viu sense la campanya publicitària Envàs, on vas?, que havia tingut un fort impacte social. D'això es deu tractar quan es fa un anunci per televisió. En Debades, que és enyoradís de mena, una mica el troba a faltar. I mira que ell s'hi va acostar per una via particular. D'ençà del seu darrer trasllat de pis, en Debades no té televisió: una mera qüestió d'estalvi econòmic i de temps, cap militància estrambòtica. Ell, connectat amb el món a través de molts altres artefactes, va conèixer per casualitat The Mamzelles abans que l'anunci. Un article pescat al vol el va posar sobre la pista d'escoltar-les. És més cool del que es pensaven, en Debades, oi? El grup el va fascinar perquè barreja unes excel·lents veus amb un desvergonyiment i una conya notables. I aleshores va arribar l'anunci, del qual va tenir notícia pels comentaris del seu entorn sobre la cançó i la lletra enganxifoses.

A tot plegat s'hi ha enganxat tard, i quan ha vist de què anava la història ha quedat corprès: primer, perquè el trio té lletres carregades d'humor que són entranyables calbots (“que si tu vius al trote i jo visc al galope no és culpa meva...”); després, perquè ha quedat fet un embolic i ara sí que no sap si és prou “responsable” ni si “separa bé” la brossa. Abans d'anar al racó de pensar per fer aquest article, ha fet un altre cop d'ull al web Envasonvas.cat, encara visitable. N'ha sortit aclaparat per la complexitat del món de les escombraries, de la seva correcta separació i tria. És com si estiguéssim envasats al buit, ves quina ironia! Fins i tot separant la brossa ve la consciència del buit que ens envolta, com un nou i dens líquid amniòtic. Mireu ara, una altra vegada, l'anunci: sembla una desferra, produeix el mateix efecte que aquell electrodomèstic atrotinat que llancem a la deixalleria. A la deixalleria, oi?@aballbona