Cases amb ombres

El tancament de la comissió d'investigació de la Diputació de Girona del cas Torremadé-Amador no és el darrer capítol d'aquesta tempesta política desfermada sobre la institució en un moment en què, i tot s'ha de dir, hi ha borrasques arreu. No és el final, perquè hi ha molt encara per anar tocant i fins i tot derivades que poden anar sortint. Quan un polític cau en desgràcia, la brigada del ventilador es posa en marxa; és llei de vida. Encara queda, doncs, un llarg serial.

No és que això sigui com una obra de teatre, amb una estructura clàssica, sinó que ja té aires d'un vodevil. Ja saben, allò que és aproximadament una comèdia frívola, lleugera i picant, que dóna lloc a errors i situacions còmiques, en què s'alternen parts cantades –i aquí més d'un ha cantat pels descosit i pot canviar de tonada davant el jutge, qui sap. I en tot aquest merder, l'ara ja expresident de la Diputació, però encara alcalde de Salt, Jaume Torramadé, reclamant la seva innocència a tort i a dret. Aquí cal recordar que cal esperar a la resolució judicial. Se'l pot criticar per la gestió que ha fet de la crisi, però la gran polèmica que esclata el 8 de novembre està al jutjat i ara tot just comença a caminar. D'una banda, la demanda d'Amador per abús sexual, i de l'altra, la d'extorsió, interposada per Torramadé. En tot cas, sigui culpable o no, sigui absolt o no, Torramadé s'ha deixat pel camí la presidència de la Diputació i vés a saber què més.

I la Diputació? Sens dubte ha estat el gran temple cobejat. La diputació és un caramel polític saborós per a tots els partits que hi tenen representació, és clar –i per als que no, també. Permet ajudar els pobles, però també fer moltes altres coses: que un alcalde, o un regidor, perd les eleccions i no té feina coneguda? El fem assessor. Que un cap de comunicació d'algun ajuntament s'ha quedat despenjat per moviments a l'àrea on treballava? Cap problema, el fem assessor. Que gent ben connectada de la cultureta l'hem de posar en algun lloc? La fem directora d'alguna cosa. I en aquest interludi, tota una galeria de personatges que viuen de la política i algú els ha de pagar. I, és clar, aquest algú és la Diputació. Cap problema, aquí ningú es farà mal. Bé, això, diuen, és la Girona grisa. Quan es parlava de l'oasi català, en el fons era això, més o menys. Una Girona plena de lloques, carnissers, algun galerista aprofitat i senyors o patricis que no han passat de señoritos, però que han manegat i manat molt, i potser encara ho fan.

La Diputació encara no està pacificada del tot. Els d'ERC no tenen cap problema, sembla, i els socialistes ja han solucionat els seus. Es volia que Pia Bosch deixés de ser la portaveu perquè ho fos la president del grup socialista, l'alcaldessa de Palamós, Maria Teresa Ferrés, que, per cert, ja va ser vicepresidenta durant el mandat d'Enric Vilert (ERC). Però finalment l'executiva va considerar que millor que ho fos la cap de l'oposició de l'Ajuntament de Girona. A CiU, s'haurà de veure com queda finalment Jaume Torremadé, i com el pot afectar la possible celebració del judici, d'una banda, i la seva resolució, de l'altra. Tot plegat, pot fer que deixi fins i tot la cadira de diputat i que es vegi obligat a quedar-se a Salt. Qui sap, potser Duran i Lleida li va dir: “Tu segueix a Salt, mentre no tinguis més problemes.”