Opinió

La Columna

Menys papa, més Església

Per fi Benet XVI, tan recelós de la teologia de l'alliberament, ha tingut un gest alliberador: s'ha alliberat ell mateix del pes de la tiara i, d'alguna manera, ens ha alliberat a tots del mateix pes. La seva renúncia obre una porta a l'esperança. Amb raó solia dir José María Díez-Alegría, jesuïta, que el credo que donava sentit a la seva vida era l'esperança. Jo crec en l'esperança és el títol d'un dels seus llibres més significatius i, sens dubte, el més personal. No és sobrer recordar que no fou del grat de Ratzinger. La censura el va desterrar. El mèrit que pugui tenir la seva renúncia no és suficient per fer-nos oblidar el seu horror als errors. Ratzinger no va deixar de ser guardià de l'ortodòxia ni tan sols quan s'assegué en el soli pontifici. Com bé diu un proverbi medieval: qui ha sigut abat una vegada, sempre serà abat. Aquest proverbi se sol aplicar a tota persona que ostenta càrrecs d'autoritat. No voldria que aquest fos el cas de Benet XVI quan deixi les seves funcions. No seré jo qui posi en dubte les seves paraules. Sobretot ara, després que ha testat que interferir-se en la vida dels altres és un turment. Ho ha viscut en pròpia carn. El seu propòsit de fer vida retirada és probablement el més savi que hagi fet mai. Tant de bo l'aprofiti per escriure les memòries dels anys viscuts en el Vaticà. Un últim exercici de transparència seria, sens dubte, la millor aportació de la seva renúncia. Temps al temps. És aviat per mesurar la importància d'un gest tan poc freqüent. Les opinions han variat d'un dia per l'altre. D'una primera eufòria s'ha passat al recel, i del recel a conjectures no gens agradables. Entre les opinions més optimistes en destacaria una: l'opinió que sosté que la renúncia de Benet XVI dessacralitza la figura del pontífex i revoluciona la percepció de la jerarquia eclesiàstica. No ho tinc gens clar. La veritable dessacralització ja va tenir lloc en la manera de fer i de governar del papa Joan. Va demostrar amb fets que amb la bondat i la fermesa n'hi havia prou per generar l'entusiasme que el treball apostòlic requereix. A menys papa, més Església. Això funciona així. I com més pobres, més rics.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.