Lleis, pactes i compromisos

He de reconèixer que, com a professor de pensament polític i persona implicada en la política del país, estic vivint un període frustrant i depriment. Llegir les notícies del dia és una mena de penitència matinal. Escoltar com al meu voltant creix la indignació, atemoreix. Veure com es volatilitza la confiança en aquella tan enyorada i volguda democràcia és una ferida fonda i dolorosa. Entenc la política com un somni de transformació social i, en canvi, s'ha convertit en un femer on l'aire és irrespirable.

La regeneració de la política, tots hi estarem d'acord, és inevitable i urgent. Allò que no està tan clar és com aconseguir-la. Les dues idees avui dominants –depurar els casos de corrupció i legislar per evitar que tornin a produir-se– em semblen necessàries però insuficients. És necessari, fins i tot imprescindible, ser implacables amb la corrupció, castigar aquells que han traït la confiança de la ciutadania i, una vegada per totes, aprovar tot aquell reguitzell de lleis que, de tant sentir-ne a parlar, ja comencen a avorrir: transparència, partits polítics, sistema electoral, etc. Tot això, repeteixo, em sembla necessari però insuficient i, amb l'objectiu de contribuir al debat, m'atreveixo a proposar dues idees addicionals.

En primer lloc, la regeneració de la política no pot ser un exercici endogàmic que es ventili a través de les reunions, les comissions i els grups de treball que ja han estat convocats una i altra vegada. De fet, davant la panòplia de propostes regeneradores que han aparegut darrerament, no deixa d'envair-me un malenconiós sentiment de déjà vu. Per no quedar ancorats en els tòpics, és imprescindible obrir les finestres i incorporar les veus –desordenades i creatives– de la societat civil. La regeneració política no és una tasca només dels polítics sinó, sobretot, del conjunt de la societat.

A Catalunya hem treballat amb el format dels Pactes Nacionals (immigració, educació, etc.) i, seguint la petja d'uns espais creats pel diàleg i la negociació, necessitaríem un Pacte per la Qualitat Democràtica. A diferència de les iniciatives legislatives, els pactes permeten establir relacions i intercanvis i, d'aquesta manera, recuperar allò que realment hem perdut: la confiança. Necessitem determinades lleis, però aquestes només serveixen per articular la nostra comprensible desconfiança mútua. Però no construirem el futur col·lectiu sense un mínim de confiança, i aquesta requereix que compartim un projecte i que el construïm junts i lentament.

En segon lloc, tampoc es pot regenerar la política des de posicions vergonyants i acomplexades. Regenerar la política només és possible quan s'aposta per ella o, si se'm permet expressar-ho així en un moment tan difícil, quan se l'estima. Si només volem deslliurar-nos del llast que suposadament representa, el que fem no és regenerar-la sinó destruir-la. I crec que no ens ho podem permetre. La política és com l'aire que respirem: pot estar greument contaminat, però el necessitem per continuar respirant. Ens cal, en definitiva, una regeneració que no només destrueixi allò podrit sinó que també valori allò reeixit, que també existeix.

En aquest sentit, demanaria compromisos a dos actors polítics rellevants: els partits polítics i els mitjans de comunicació. Als primers els demanaria que, si estan al govern, un cop al mes acceptessin alguna proposta de l'oposició i que diguessin públicament que és una bona idea. I si estan a l'oposició, els demanaria que, també un cop al mes, votessin a favor d'alguna iniciativa governamental i aplaudissin la seva oportunitat. Crec que els ciutadans ho agrairien. Als segons els demanaria que quatre o cinc dies a la setmana omplissin les portades amb denúncies de corrupció i males pràctiques, però que reservessin dos o tres dies per presentar-nos polítics honestos i per explicar-nos aquelles polítiques públiques que ens estan ajudant a superar una situació ben difícil. La ciutadania també ho agrairia. I si no en coneixen, d'exemples per destacar, jo em comprometo a proporcionar-los algunes històries ben interessants.