TV3, un model en perill
Les males sensacions sobre la deriva del model català de ràdio i televisió públiques cap a un futur incert es van confirmant. Les vagues parcials del darrer cap de setmana de febrer eren una primera resposta laboral a les negres previsions anunciades pels responsables de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) davant el Parlament. Fa una setmana TV3 notificava el tancament de corresponsalies al nord i al sud. El panorama podria empitjorar amb uns pressupostos encara més migrats, després de la reducció de 108 milions en dos anys, més la caiguda de la publicitat. I l'ombra d'un ERO no deixa de planar sobre la casa.
Com que el model d'èxit de TV3 ha estat bastit durant anys amb l'esforç i la contribució de directius, creadors i treballadors de la casa, però també amb el suport dels partits polítics (catalanistes) i el favor dels teleespectadors i de la societat civil, hem de ser conscients del que ens hi juguem tots. I ara més que mai, quan el país necessita un instrument d'estat com és Televisió de Catalunya (TVC) i el seu canal més emblemàtic, TV3. O és que els alts responsables de la Generalitat i els directius de la CCMA i de TVC pensen que poden contribuir amb èxit al procés sobiranista amb una TV3 tocada per la frustració creixent, per l'amenaça de vagues, pel conflicte intern i extern o per la pèrdua de credibilitat?
Aquesta setmana alguns milers de ciutadans hem signat una petició al president de la corporació i al director de TVC per demanar la restitució de les corresponsalies de la Catalunya del Nord, del Pirineu (Pallars, Alt Urgell, Andorra, la Cerdanya) i de les Terres de l'Ebre, que han decidit tancar. No em puc imaginar, per mig milió d'estalvi, una TV3 sense una informació habitual de totes aquestes comarques i sobretot sense la Catalunya del Nord en els telenotícies. No estem ja traspassant les línies vermelles que els directius posaven com a límit de les retallades? Cauran també les corresponsalies de Mallorca i de València per acabar de ser políticament correctes? Desapareixerà el mapa del temps de TV3 per “inconstitucional”?
Els temors per l'actual trajectòria de TVC no s'esgoten en la reducció del mapa de les corresponsalies. També preocupen aspectes relatius a determinats plantejaments informatius, focalitzats excessivament en les celtibèriques facècies de la capital del Regne d'Espanya, monarquia inclosa. O el relaxament lingüístic de la programació, on sembla que la presència de l'espanyol augmenta cada dia “per exigències del guió” (en tertúlies, en entrevistes, en connexions informatives, en certes “partides”, en els anuncis, etc.). Seran aviat TV3 o el (que queda del) 33 uns canals bilingües? I un altre temor, no pas menys preocupant: la qualitat. El lideratge sostingut de TV3 és molt meritori, però també fal·laç: la precarietat d'una quota del 13-14 per cent d'audiència enfront al 80 per cent de quota del conjunt dels altres canals (espanyols) és eloqüent. El seu lideratge reposa sobretot en els informatius i alguns programes populars i/o de prestigi. Tanmateix les retallades ja fan molt difícil el manteniment de la qualitat mitjana de la programació.
TV3 i el grup públic de la CCMA ja han pagat un alt preu per una crisi certament devastadora. El recurs a la crisi ja no pot ser excusa recurrent per devaluar un model de televisió que, justament per la seva condició de servei públic nacional i de qualitat, ha estat fins ara també un model d'èxit. Després de les desgraciades trajectòries de Canal 9 al País Valencià i d'IB3 a les Illes, Televisió de Catalunya continua sent l'única televisió de referència de tot l'espai del català. Seria una llàstima i un contrasentit que el govern català més compromès en la transició nacional malbaratés una de les poques estructures d'estat amb què compta la comunitat catalana. Si TV3 no és una prioritat per CiU i ERC, per qui ho serà?
