Del Montsec al cel
Les terres de ponent, Pirineu i Aran tenen un tresor a preservar
És una notícia sensacional que se li ha donat poc relleu. El Parc Astronòmic del Montsec, situat a Àger (Noguera), acaba de ser reconegut com a starlight, es podria traduir com a ‘llum d'estrella', després que els científics més reconeguts hagin avalat que la zona té unes condicions extraordinàries úniques.
La gent més pràctica pensarà en turisme, dinamitzador de la zona i element de progrés econòmic. D'acord, el tema és bàsic, però el que sembla fonamental és enaltir i destacar les persones que van apostar per aquest projecte i per tota la serra del Montsec com a ens per apropar la població a la natura i alhora generar ocupació i creixement econòmic.
L'Observatori Astronòmic et permet veure el cel en tota la seva dimensió i et fa sentir la petitesa del nostre món davant l'espectacle únic de l'univers. També pots iniciar-te a mirar el sol i la seva força immensa. I pots preguntar, i t'adones del molt poc que sabem i coneixem. Aquest afany de l'ésser humà pel saber és la base d'aquest centre, dels pocs existents al món. La seva feina: explicar un petit pessic de ciència a tothom que ho vulgui saber. Ha estat el Consorci del Montsec que ho ha fet possible. Al darrere hi ha 16 municipis i més enrere, la voluntat d'acabar.
La Serra del Montsec –del llatí sectum, ‘secció', res a veure amb sequedat malgrat que hi sigui molt present– és una serralada del Prepirineu que no ha tingut la literatura ni l'espai simbòlic d'altres llocs. Però ara pot agafar una embranzida important. Acompanyada, a més, d'una penyora innegociable, no es pot malmetre en res la natura. Pot servir d'exemple a altres comarques i zones del país. Crec que pot ser un model a seguir per a altres comarques interiors: confluència del govern de Catalunya i una voluntat de cercar vies de progrés i desenvolupament, la força dels pobles i la gent que hi viu, la preparació de joves que han estudiat i tenen formació superior universitària i tornen als seus pobles d'origen, la suma dels mal anomenats neorurals que han aportat idees, projectes, pensament i vida més oberta i plural, en definitiva, modernitat. També calen recursos. Tot amb un objectiu únic, sublimat i desitjat des de fa una centúria: la Catalunya ciutat. Aquella dels qui feien a inicis del segle XX grans passes per dur la civilitat a tot el país, amb l'objectiu de donar a tots els ciutadans les mateixes possibilitats.
Fàcil és copsar la raó de tantes estelades arreu de la Catalunya profunda. Matant els ajuntaments petits com pretén el PP, a les comarques de Lleida només quedaria el de la capital. Sense veritable poder polític proper, amb una Generalitat empobrida per l'afany centralista i espoliador del govern espanyol (ara PP, ahir PSOE) el rerepaís estaria condemnat a ser igual que una de les tantes províncies oblidades de l'Espanya de la corrupció, la mostra fefaent del poder de cacic amagat amb sigles de partits monolítics unitaristes que volen ofegar la lliure determinació dels pobles i les persones.
Les Terres de Ponent, Pirineu i Aran tenen un tresor que han de preservar, mimar i defensar: la seva singularitat. Una economia que malgrat la crisi manté un 10% menys d'atur que a la resta de Catalunya. Uns espais de natura que són un pulmó a escala catalana i internacional. Un patrimoni cultural pel qual s'ha de vetllar i que s'ha de potenciar per la seva riquesa i varietat. Uns valors aferrats al concepte de llibertat i identitat incompatibles amb el ser i fer espanyol. Tenim aliats en ells, són els espanyols que estimen la llibertat i reben cosses pertot arreu.
Des del Montsec hom pot veure el cel, les aigües que vénen de les muntanyes, els boscos i les comes, els tossals i els pobles. Però tot està en funció de la gent. Ara la tenim. El projecte polític, també: la sobirania de Catalunya. L'únic que hem de fer és adequar el telescopi i veure que podem tocar el somni de la llibertat amb les mans.
