Passin i vegin

Recomana Xavier Villareal, de la Mesa d'Entitats per la Participació de la ciutat de Girona, que al ple municipal del pressupost d'enguany, de demà, a l'ajuntament, caldrà anar-hi amb la bossa de crispetes “i quan s'aixequi el teló, allà serem per veure l'espectacle que ens oferiran gladiadors, lleons, tigres, equilibristes, prestidigitadors, il·lusionistes, malabaristes, funambulistes i més”. Aquesta metàfora m'ha fet pensar en la polèmica que ha generat el Ministeri de Defensa espanyol a Figueres i que va portar a traslladar, tant sí com no, la segona edició del Festival Internacional de Circ des del castell de Sant Ferran fins al recinte firal de la capital empordanesa i, així, fins i tot, canviar el nom d'aquesta trobada que incorporava el nom de la fortalesa més gran de tota l'Europa coneguda. Tot indica que el temps no passa i l'espai roman a les mateixes mans. Fa deu anys rodons –15 de febrer de 2003–, es va convocar la Trobada Internacional Castell de Figueres per la Cultura de Pau, que va aplegar a Sant Ferran el premi Nobel de la Pau Adolfo Pérez Esquivel; Recas Planellas, coronel d'infanteria; l'enyorat Jaume Curbet, de l'Institut Internacional de Governabilitat; Fèlix Martí, de la Fundació per la Pau; Jean Cot, excomandant de la Forpronu a Bòsnia-Herzegovina; Gonzalo Arias, autor de la Ley de Opción por la Paz; Díaz Capmany, tinent general; l'amic Joan Surroca, educador, museòleg i parlamentari, en aquell moment; Iratxe Momoitio, del Museo de la Paz de Gernika; Martí Olivella, director de Nova-Centre per a la Innovació Social, i el mateix alcalde figuerenc d'aleshores, Joan Armangué... Doncs res, anys i panys sumant esforços el consistori, el Consell Comarcal, la Diputació, la Generalitat, el GEES (Grup d'Empordanesos i Empordaneses per a la Solidaritat) i els històrics objectors de consciència empresonats a les seves dependències... per a res! El festival d'enguany ja ha finalitzat, però el circ continua i ja veurem què passa el 2014. Tornem a Girona, tornem amb Villareal i les crispetes: “El procés de negociació dels pressupostos ha tingut de tot. I s'ha tornat a comprovar que la política és una pel·lícula amb dosis de drama, comèdia i suspens. Però el fil argumental ideològic fa impossibles les històries d'amor i és per això que les escenes de baralles dialèctiques, retrets i lliçons de comportaments vàries s'han repetit al llarg d'aquest film.” Millor que Los amantes pasajeros?