En Xicu papa

Més enllà de les qüesti­ons teològiques i ritu­als, la tria d'un nou papa es presta a la curi­o­si­tat des del punt de vista de l'igno­rant. I aspec­tes acces­so­ris pre­nen interès. Per exem­ple, en el cas del car­de­nal Jorge Mario Ber­go­glio (Fran­cesc de nom guerra), hi ha el fet que un mem­bre de la Com­pa­nyia de Jesús (orde religiós catòlic, els mem­bres del qual es conei­xen popu­lar­ment com a jesuïtes) hagi optat per ano­me­nar-se Fran­cesc, que té a veure, diuen, amb Fran­cesc d'Assís (el nom del fun­da­dor de la família fran­cis­cana). La pre­gunta és: per què no ha deci­dit ano­me­nar-se Ignasi, en relació amb Ignasi de Loiola (el nom del fun­da­dor de la Com­pa­nyia de Jesús)?

La per­ti­nença del papa Fran­cesc a la Com­pa­nyia de Jesús no és un apunt biogràfic que es pugui pas­sar per alt sense fer esment d'un mis­teri afe­git. Sabem que els jesuïtes rea­lit­zen els tres vots habi­tu­als de la vida reli­gi­osa (obediència, pobresa i cas­te­dat), però a més a més, afe­gei­xen un vot extra d'obediència al papa de Roma. Així, a par­tir del moment en què el jesuïta Ber­go­glio esdevé ell mateix papa de Roma, la pre­gunta és: es tindrà obediència a si mateix?

Un altre aspecte acces­sori té a veure amb el nom Fran­cesc (la versió en català del nom ofi­cial Fran­cis­cum: “Habe­mus papam Fran­cis­cum”). Fran­cesc és un nom que en català per­met diver­ses vari­a­ci­ons (mol­tes més, per exem­ple, que Benet). En una època d'auge de la cari­ca­tura radiofònica i tele­vi­siva apli­cada als per­so­nat­ges mediàtics, cor­rerà la brama de fami­li­a­rit­zar el nom del papa i assi­mi­lar-lo, per exem­ple, a Cesc, Quico o Xesco? Al segle pas­sat, a un famós cap mili­tar espa­nyol se'l conei­xia en la inti­mi­tat per Paco o per Cisco (tal vegada Siscu) i, de vellet, per Cis­quet (tal vegada Sis­quet). Eren temps en què el cab­dill n'era “per la gràcia de Déu” (tal vegada “per la gràcia de l'Espe­rit Sant, si ens ate­nim al Con­cor­dat amb la Santa Seu). Tant de bo que l'entrada en escena del papa Fran­cesc ens ajudi a recu­pe­rar la memòria d'un gra­pat de pro­homs ano­me­nats “Fran­cesc” i que s'han fet un lloc en la història del nos­tre país; entre molts d'altres: Fran­cesc Macià, l'avi; Fran­cesc Cambó, el mece­nes; Fran­cesc Eixi­me­nis, l'escrip­tor; Fran­cesc Saba­ter, el maqui, Fran­cesc Vila, el nino­taire; Fran­cesc Pi i Mar­gall, el pri­mer repu­blicà; Fran­cesc Boix, l'ani­ma­dor per la mai­nada; Fran­cesc Fàbre­gas, el del sushi de gamba amb cer­vesa...