Opinió

arc voltaic

Patriotes catalanes

Un dels motius pels quals dedico tants arti­cles a la inde­pendència és perquè vull veure més patri­o­tes cata­la­nes en mini­fal­di­lla. Estic segur que quan siguem lliu­res les nos­tres dones tin­dran més fama que les de París i Nova York. Tants segles d'espoli, i de veure els homes més virils assas­si­nats o fra­cas­sats, han fet que les nos­tres dones siguin for­tes com un roure, però massa vir­tu­o­ses i poc cor­po­rals. La dona cata­lana està massa acos­tu­mada al sacri­fici. A còpia de patir i d'estal­viar ha per­dut el sen­tit de la sen­su­a­li­tat i sem­bla com si en la seva forma de ves­tir encara hi res­sonés la humi­li­ació de la der­rota. Una dona cata­lana lliure d'espo­lis por­ta­ria la mini­fal­di­lla amb més gràcia que mol­tes dipu­ta­des pro­mo­gu­des per Madrid. M'entris­teix veure tan­tes patri­o­tes amb aire mongívol, ves­ti­des amb par­racs i bos­ses grans, com si arros­se­gues­sin una gran penitència i una gran res­pon­sa­bi­li­tat. Amb els homes des­ar­mats, les nos­tres dones han hagut de tenir massa paciència i de fer massa exer­ci­cis espi­ri­tu­als. A còpia de defen­sar l'honor de la nació han aga­fat gust pel mar­tiri i han per­dut l'ins­tint pels capri­cis cars. Ave­sa­des a triar entre cínics i fat­xen­des o entre fal­sos sants i benei­tons, la dona cata­lana té tendència a ser una mica bleda, pre­po­tent i inqui­si­to­rial. Jo ja tinc deci­dit que em gas­taré la part que em toca de l'espoli omplint la meva aimada de dia­mants i roba cara, i també li com­praré els ginys sexu­als més futu­ris­tes i de for­mes més diver­ses. Amb el seu sen­tit del limit, for­jat durant centúries d'opressió, la dona cata­lana és la gran espe­rança d'Occi­dent, però neces­sita recon­ci­liar-se amb el seu cos. Jo, que pel meu caràcter indo­ma­ble he tas­tat figues de molts paners, puc dir que les locals són les millors. Tot i així, encara que la inde­pendència és evi­dent que no farà mira­cles, si alli­beréssim el país estic segur que mol­tes pare­lles cata­la­nes no sem­bla­rien olles a pressió. Em sap greu, i no afa­vo­reix l'eco­no­mia, que els homes més sen­cers i les dones més fer­mes del país sovint no tin­guin més remei que apa­re­llar-se amb estran­gers.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.