Més llum, sisplau!

Expliquen que, poc abans de morir, Goethe exclamà: “llum!, més llum!”. Era tot el que volia. I és tot el que jo mateix espero, de la celebració d'aquesta nit: “Llum, més llum!” La vetlla pasqual és això: celebrem que Crist és, definitivament, la nostra llum, la llum del món. La llum no té pàtria. Entra en el cor de les persones sense trucar a la porta. Li basta una petita escletxa. Jesús (escrigué Claudel) entra sempre, per tancades que estiguin les portes. Precisament perquè és llum. Aquesta nit, en totes les parròquies del món es proclamarà la mateixa veritat: Lumen Christi! Costa de creure que aquesta veritat no sigui suficient per il·luminar la vida del creient i la del no creient. La llum de Crist no té preu, és gràcia. És a l'abast de qualsevol persona. Per què, doncs, no arriba a tothom? Només pot ser per una raó: perquè ha sigut segrestada. Aquest és el pecat de les religions. Aquí no disposo d'espai per parlar de totes. Em limitaré a parlar de la nostra. La fe catòlica ha perdut de vista l'evangeli. El predica però no el viu. Evangelitza els altres, però no es converteix a l'evangeli. A l'evangeli hi trobem tota la llum que un cristià necessita. Però aquesta llum ha sigut enterrada per una allau d'encícliques papals i pel magisteri eclesiàstic. Aquest magisteri ha condemnat més que no ha salvat. Són ensenyaments que, o bé desemboquen en el dogma, o bé provenen del dogma. I a l'evangeli tot el que hi ha són consells. Hem fet de la religió salvífica la religió de la culpa. Confonem el bé amb la veritat, el deure el convertim en llei i la virtut en submissió. Bossuet ho va resumir amb una sola frase: “Tot el bé ve de Déu i tot el mal, de nosaltres.” La religió, a partir d'aquí, esdevé la vergonya de l'esperit: mea culpa, mea máxima culpa. Això no vol dir que no tingui acceptació. La gent preferirà sempre una virtut submisa a una manca absoluta de virtut. I sempre preferirà estimar Déu que no estimar res o que estimar-se a si mateix. Però amb això no n'hi ha prou per ser, com volia Jesús, la llum del món. La vetlla pasqual arriba per ajudar-nos a ser llum. Tot el que hi ha de vertader en la religió és la santedat. I la santedat, per si sola, és llum. I la llum és alegria. Un sant trist és un trist sant. Més llum, sisplau!