Parlar (del que jo vulgui)

Ahir la Montse Oliva ens explicava en aquest mateix diari algunes interioritats de la cèlebre trobada secreta entre Mariano Rajoy i Artur Mas. A banda d'una suposada oferta de millora del finançament català —que és com el ieti, tothom en parla però ningú no l'ha vista mai—, el nucli central de tot plegat es pot resumir en aquesta frase que Rajoy hauria etzibat al president Mas, en referència a la consulta: “No em demani allò que no li puc donar.”

Dies més tard, en un nou episodi de les esquizofrèniques rodes de premsa del Sr. Rajoy a través d'una pantalla de plasma, Max Headroom style, va tornar a sortir un dels mantres del nacionalisme espanyol: “No puc fer el que no està previst en la llei. Un president de govern no pot saltar-se la llei.”

És sorprenent la flexibilitat d'aquest concepte. Es veu que no es pot incomplir la llei, però quan es tracta de fer els pagaments, les transferències i les inversions establertes per lleis de rang superior envers Catalunya, aquest afany per complir la llei es dilueix.

D'altra banda, el més curiós del cas és que —tal com explica l'informe elaborat per l'Institut d'Estudis Autonòmics, la lectura del qual recomano especialment— n'hi ha fins a cinc, de vies legals i constitucionals per tirar endavant la consulta reclamada per la majoria del Parlament i el poble de Catalunya.

Anem bé. Sóc dels primers a reconèixer que aquesta etapa del procés és la més feixuga. Haver d'intentar una vegada i una altra un diàleg que sabem del cert que serà infructuós, desgasta molt i provoca ansietat i frustració. Tanmateix és absolutament necessari. Ens estem carregant de raons per a l'estadi següent. Ja hem dit en aquesta columna que el partit es jugarà a fora. Aviat ens haurem de plantar davant instàncies europees i internacionals amb un mandat democràtic en una mà i amb la negativa espanyola en l'altra. El que no podem permetre'ns és que ens diguin que no hem esgotat totes les vies de diàleg amb Espanya i que ens tornin a la casella de sortida. És esgotador, sí, però hem de deixar clar davant de tothom que el diàleg s'ha intentat, però és impossible.