Pujol

Vaig veure la declaració pública de l'altre dia del senyor Jordi Pujol, una compareixença al més pur estil nord-americà. El Molt Honorable cau bé. Em cau bé. Parla un català normatiu com cal (com Déu mana, diria ell), té un to amè i proper que el fa simpàtic i alhora transmet una seguretat i una confiança que sedueixen políticament. I en el parlament de l'altre dia per valorar l'acord de finançament, s'ha d'admetre que va dir coses molt assenyades, ben argumentades i amb una educació i unes formes dignes d'enveja i a l'altura de les circumstàncies. Ho reitero públicament i per escrit per tal que en quedi constància: trobo que el president Pujol és un polític seriós i brillant que convenç l'auditori amb la seva dialèctica a l'abast de qualsevol i la seva oratòria al servei de la comprensió generalitzada. No descobreixo res. En fi, em sembla un polític tan excel·lent que si jo fos un marcià acabat d'arribar a Catalunya, o un català en coma profund durant els vint-i-tres anys que va governar (curulls d'èxits en matèria de finançament com tothom recorda), l'altre dia fins i tot m'hauria convençut.