El temps, a favor o en contra?

Jo ja sé que, entre els partidaris de la independència, no interessa gaire veure el got mig buit. I sé que la manera de veure'l mig ple és pensar que fa només un any enrere segurament tothom hauria firmat ser on som ara. Mirat així, podem veure el got mig ple. Però també hauríem de ser conscients de la realitat de cada moment, i ja sé també que ara ja estic posant aigua al got mig ple de vi.

Per exemple, aquesta mena d'eufòria que aquesta setmana mateix hi ha hagut entre els partidaris del procés no l'acabo de veure justificada. Vull dir les reaccions a la decisió del TC d'anul·lar la declaració de sobirania i fins i tot al canvi de denominació del català de la Franja pel lapao. Que el Parlament hagi aprovat la creació de la comissió sobre el procés amb 106 vots a favor em sembla que és anar fent camí, però no crec que sigui haver fet cap gol al govern espanyol. I que es continuï laminant la llengua catalana no em sembla un ridícul filològic del PP (encara que ho sigui), sinó un front que avança. I una cosa i l'altra, i l'ofec econòmic, i les altres decisions del TC, i tants altres fronts oberts, em semblen no només un mur rere l'altre, sinó la manera de guanyar temps perquè la divisió entre els catalans frustri el procés. Tinc dubtes que a cada decisió o estirabot d'Espanya es creïn nous independentistes. Si més no, que hauríem de valorar si el que es crea no són més recels entre els potencials partidaris de la independència. Els primers que ho haurien de veure són els mateixos partits polítics que van fent passos a favor del dret a decidir. Però ho espatllen quan, després de votar junts, surten a fer les declaracions partidistes de costum, per allò que diuen de “marcar perfil polític”. És el que diu el manual, però, en la situació en què ens trobem, és horrible. Si tinguessin el mínim sentit comú, entendrien que a la gent li agradaria més que diguessin que s'han entès amb els altres partits perquè el que importa ara és l'interès comú. Arribar a poder fer una consulta justifica més responsabilitat i actuació en bloc. Qualsevol declaració o actuació partidista és una fissura. I sí, he acabat presentant el got més buit que ple. Però no perquè no cregui que no es pot arribar a l'objectiu, sinó perquè hi estem anant donant avantatge al rival. I, així, no sé si el temps juga a favor. Hi pensem una mica?