Opinió

Silenci d'Europa

Només cal que digui que la UE, si és el cas, respectarà els drets democràtics de tothom

Som molts catalans de tot arreu els que demanem que Europa intervingui a Espanya. Que des del seny i la raó la Unió Europea posi fre i límits als despropòsits culturals i polítics que Espanya, ara amb el PP, i abans amb el PSOE, ens imposa. Els governs de l'Estat i les institucions ho basen tot en una pretesa legalitat democràtica que té, però, una pedra a la sabata, la manca de legitimitat. No pel ja tan sabut argument que la Constitució es va redactar sota la intimidació militar, com després es veuria amb l'intent de cop d'Estat del coronel Tejero i totes les complicitats i punts foscos que sembla que mai no sabrem, sinó per raons molt més profundes nascudes a la nit dels temps i en què Catalunya, i el món cultural català, en el terreny de la llengua i la cultura, han de rebre l'auxili davant els intents de genocidi cultural.

Nosaltres, la Marca Hispànica d'on naixerà la futura Catalunya i, posteriorment amb la conquesta militar i poblament de les Illes Balears i el País Valencià, ja som a Europa des de la nit de Nadal de l'any 800, quan es produí la coronació de Carlemany. I des d'aleshores ençà, independents o sotmesos sempre hem defensat la idea d'Europa. La d'una Europa social, progressista i culta. Democràtica. Des de la fi de i l'inici del món contemporani es poden enumerar, en el cas de la premsa, les publicacions del primer terç del segle XIX als periòdics El Europeu i el Vapor, això és, llibertat, idees avançades i indústria. Igualment, més enllà de les lletres es podria destacar el suport explícit de voluntaris a la França quan la guerra francoprussiana (1870), sense oblidar els voluntaris catalans a la I Guerra Mundial a favor dels aliats, o en la Resistència i maquis i arreu del món quan la II Guerra Mundial i l'esperit europeista irreductible durant el franquisme més dur i obtús. L'Europa bressol i gresol d'idees, de drets humans i esperit creatiu, acollidora de gent i de ments de tota mena no ens pot deixar a la intempèrie de l'agressió espanyola, no es pot rentar les mans davant de tanta agressió. No pot dir que no pot intervenir-hi per ser assumptes interns espanyols davant el triomf de la barbàrie contra el fet cultural i lingüístic, al darrere hi ha milers de persones de la Franja que en són víctimes, amb la creació artificiosa per part d'una dreta extrema ignorant i genocida, el PP i PAR, del lapao.

Europa ha de ser dic de contenció i protecció econòmica, no només dient d'una vegada per sempre “prou!”, i ha de defensar amb arguments i raons òbvies seculars que l'opció natural per la connexió de la Península Ibèrica amb la resta d'Europa és el corredor mediterrani, per ser el més econòmic, el que més riquesa aporta i perquè és el basat en el sentit comú més evident. Des de la producció i exportació catalana, del País Valencià i Múrcia, fins al comerç i el turisme que provenen d'arreu de la resta d'Europa o el constant tràfic de mercaderies que, procedents de l'Àsia, de manera destacada de la Xina i l'Índia, que són enviades vers el Nord a partir dels ports mediterranis de Barcelona i València. Europa ha d'avalar i fer respectar els valors democràtics que l'han conformat. Per damunt de les teories que fan de la Constitució Espanyola una argúcia legal per fer-la presó de pobles i idees. Europa s'ha de posicionar, ha de ser garantia de la lliure determinació dels ciutadans europeus, visquin on visquin i siguin més o menys nombrosos pel que fa la seva quantitat. Les nacions i pobles tenen dret a decidir, és el punt sobre el qual es basa la unitat i l'esperit europeus. La democràcia mai pot ser veritable sinó et deixen exercir el dret a votar.

No demanem que faci cap declaració política precisa i concreta, només cal que digui que la UE, si és el cas, respectarà els drets democràtics de tothom. Espanya no ens deixarà cap via, anirà, ja hi va, des de l'ofec econòmic a fer diana de Mas o el seu govern; vol destruir tots els qui donen suport a la consulta i pretén desacreditar tota mena d'administracions i símbols catalans. La gran il·lusió secular catalana és un desig que està a punt de convertir-se en una realitat, una Europa unida en la qual Catalunya, per voluntat lliure i democràtica, sigui un Estat més.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.