Wagner i Girona

Se celebrava a París a l'any 1860 una magna sessió d'homenatge a Richard Wagner amb la presència del propi compositor i el millor de la societat parisenca. De sobte, sorgeix un problema: el tenor que havia d'interpretar el concert s'havia indisposat. Un dels convidats s'ofereix per substituir-lo. Tot i no conèixer les peces, les canta amb gran veu i “a la vista”. Es diu Llorenç Pagans i Julià i és fill de Cervià de Ter, i només té 27 anys. Ho fa magistralment, i Wagner, emocionat, l'estreny entre els seus braços, davant l'entusiasme general.

A les golfes d'una casa del Barri Vell de Girona vam retrobar el programa que publiquem, corresponent a les representacions de Parsifal, executades al Liceu de Barcelona, justament en complir-se el centenari del naixement de Wagner a l'any 1913. El cartell, per tant, ja té una antiguitat centenària, i reflecteix en el seu dibuix la grandiositat i l'admiració vers el compositor germànic. Però l'òpera Parsifal només es podia interpretar a Bayreuth fins que es complís el centenari. Tanta era la frisança per aquesta òpera que el Teatre del Liceu de Barcelona la va programar justament el dia que acabava el centenari, a les onze de la nit, per la diferència horària d'una hora amb Alemanya. Així se salvava la prohibició. La vetllada va acabar a les cinc del matí.

A Girona, des de l'epopeia del tenor Llorenç Pagans hi havia una elit que admirava Wagner. Eren un conjunt de persones que s'aplegaven els diumenges a la tarda a la casa Dalmau del Portal Nou, on amb l'amfitrió, l'editor i mestre Josep Dalmau Carles, compartien inquietuds artístiques i literàries amb altres gironins com ara Prudenci Bertrana, Joaquim Pla Cargol, Carles Rahola, i molts altres: escoltaven poesia, música, parlaven de literatura i solien projectar esdeveniments de caire artístic. Donaven suport a la iniciativa de la Sala Athenea del carrer Anselm Clavé (antic carrer de la Galera) que en uns anys va projectar a Girona les seves inquietuds modernistes i noucentistes. Més tard, l'edifici fou enderrocat, miserablement.

A Barcelona s'havia constituït a l'any 1901, a Els Quatre Gats, l'Associació Wagneriana de Barcelona, amb notable presència gironina. Aquest programa fou editat per aquella associació, que encara avui –passats cent anys– continua viva i activa, com es pot comprovar a la seva plana web. I a Girona, el seguiment de Wagner segueix present: fa dos anys es va constituir a la ciutat la Societat Wagneriana de Girona, dedicada a difondre i fer conèixer la seva obra. Es va presentar a l'enoteca Gastaldi del barri de Sant Pere. I els desitgem molts anys. Però ara que es compleix el bicentenari, hem trobat a faltar esdeveniments que marquin l'efemèride, que dimecres vinent s'esdevindrà.