No és això, senyor bisbe, no és això
Encara calenta la polèmica sobre la destitució de mossèn Eduard Ribera com a arxipreste de la Segarra, motivada per la seva posició pública a favor d'una Església més oberta i fidel al país, el bisbe de Solsona obre un altre front de conflicte intentant modificar els estatuts de Càritas Diocesana des d'una visió restrictiva i poc convenient. Talment, quan el catolicisme viu moments esperançats amb l'elecció de Francesc com a bisbe de Roma i la intuïció de nous aires en el govern de l'Església, el bisbe Xavier Novell opta per aprofundir en el concepte tancat i restrictiu d'una societat eclesial que no és res si no sap apostar per la tria al servei dels pobres des d'una voluntat solidària.
Contra tota lògica, el bisbe Novell ha fet una proposta per canviar els estatuts d'aquesta organització diocesana per excloure qui no estigui confirmat i vagi a missa de la presa de decisions i de valorar quines són les necessitats en la societat que ens envolta. Altrament, una volta més al cargol del domini dels “catòlicament correctes” en l'organigrama del bisbat de Solsona, de la mateixa manera que fa uns mesos s'acordà que els caps de l'escoltisme diocesà que no anessin a missa havien de deixar d'exercir el seu voluntariat pedagògic en els agrupaments del bisbat.
Avui més que mai, el paper de Càritas és fonamental en l'ajut a una ingent quantitat de persones que necessiten el suport espiritual i material per sobreviure a un entorn depredador. I la seva actuació és un dels millors exemples que es poden donar de caritat cristiana.
Xavier Novell, el bisbe més jove de l'Església catalana, s'ha entestat a fer pinya a l'entorn dels palaus on es vol mantenir la fe del carboner, fent-se portaveu del ranci concepte del “salvem el món, però sense el món” i amb una dubtosa interpretació de l'Evangeli, de la qual es poden manllevar un munt de sentències que assenyalen el camí. La generosa actitud de la gent de Càritas, exemple solidari de gran valor evangèlic, on treballen, espatlla contra espatlla, catòlics, altra gent creient i gent agnòstica, pot trontollar per la visió certament poc cristiana de qui presumeix del que no és. Com a creient, amb dubtes però a la recerca del camí de la fe, em sento completament decebut de l'exemple negatiu de qui es revesteix de l'autoritat episcopal.
