Un sofà a la riba
Foc i pluges
Si les pluges es confirmen, potser no haurem de tornar a viure les escenes esgarrifoses de fa un any
Les informacions quasi catastròfiques del canal Météo francès ens informen que hi ha un 70% de possibilitats que l'estiu sigui “+ frais”. En termes periodístics, això es tradueix així: no hi haurà estiu. Si mirem la lletra petita, però, la cosa es concreta en “dos o tres graus inferiors al normal”, que no és res de l'altre món, francament. La diferència, la notable diferència que ens pot fer percebre que l'estiu no serà el regne de la calor que patim els que patim la calor, és que el règim de pluges serà inusual, “amb precipitacions abundants”. Més enllà dels nens que facin colònies, dels turistes que s'estiguin a la platja i de les terrasses on fer un gintònic, ¿algú amb dos dits de front pot entendre aquesta notícia com un mal presagi?
Els boscos, segur que no. Hi ha més retallades en la prevenció d'incendis, hi haurà menys dispositius, s'ha fet una molt precària neteja del sotabosc i encara ressonen en el nostre cervell el soroll del foc que crepita i l'olor terrible del país cremat. La desolació. Tal com està el panorama, algú ha dit que només ens faltava un estiu anòmal per acabar de completar un any lamentable. Però mirem-nos-ho amb uns altres ulls, els ulls que, gràcies a la força impetuosa de la natura (és a dir, a les pluges), no hauran de contemplar la devastació del territori. Si no fos per aquest anunci d'humitat esperançador, resulta que tenim tots els ingredients a mà perquè la cassola de la destrucció forestal vagi fent xup-xup. Si les pluges es confirmen (un greu per als amants de les platges, les colònies i les terrasses), potser no haurem de tornar a viure les escenes esgarrifoses de fa un any. ¿No és això una bona notícia?
Mentrestant, els mossos i els bombers s'esbatussen. Els primers, perquè toca. Els segons perquè saben –són els que en saben més– que si no hi ha una política agressiva de prevenció, l'agressivitat de les flames serà incommensurable. I per això criden. M'han fet pensar en aquella sèrie tan políticament incorrecta, Bombers de Nova York. Els bombers i els policies no es podien veure. Els primers, per descomptat, tenien consciència de l'esforç que feien, inhumà.
