Adéu a la Canuda

El tancament de la llibreria Canuda, al carrer barceloní del mateix nom a tocar de l'Ateneu, ha despertat un gran debat en diferents sectors sobre la sostenibilitat del comerç tradicional en àrees dominades per l'expansió del turisme més corrosiu. És una guerra perduda, però la nostàlgia ens faria recordar com es van perdre altres llibreries de vell com les del carrer Llibreteria o la de la plaça de Sant Jaume, on tantes tardes havia passat remirant volums baratets, tresors per badar eternament.

Barcelona s'ha convertit en un monstre i el centre acabarà al cent per cent com el d'altres ciutats turístiques, és a dir, les mateixes botigues, les mateixes cadenes, les mateixes multinacionals... El problema, que ignoren els responsables polítics, diguin el que diguin, és que aquest tipus de turisme caducarà. Té els dies comptats en funció de la crisi dels combustibles i del transport, que s'incrementarà i farà disminuir el turisme low cost. Aleshores la ciutat del detall, dels racons, s'haurà consumit totalment, però els polítics ja hauran estat substituïts.

No hi ha qui pugui frenar la cobdícia dels homes. És un sil·logisme tan evident com intentar evitar la dosi d'un toxicòman. D'altra banda, ni l'Ajuntament ni ningú té cap dret a controlar la llibertat de la demanda i de l'oferta, siguin del partit i de la ideologia que siguin, si és que en queda ni un bri, d'ideologia. Els que estimem la ciutat, però, estem de dol. Amb la llibreria Canuda tanca també una part important del nostre imaginari, de la nostra mateixa vida. Què pot haver-hi més estimulant que buscar un llibre perdut entre tones de paper? Unes sabates? Un mòbil?